ELS COGNOMS MONTGATINS DE LA "A" A LA "Z"          (en construcció)

NOTA.-  Malgrat la denominació del títol "cognoms montgatins" es fa difícil escatir en molts casos els que són originaris de Tiana dels de Montgat, doncs fins el desembre de 1868 no es constitueix la parròquia de Montgat i, pel que fa al municipi, restà integrat al de Tiana fins l'any 1933.  La destrucció de bona part del arxiu municipal de Tiana a mitjans del s. XIX i el parroquial de Montgat el juliol del 1936 fa difícil aquesta tasca, tret en les incorporacions més modernes o quan es té la seguretat d'ubicar les cases o masies.

ABAD.-  El primer Abad arribà a Montgat a les acaballes del s. XIX,  fou Felip Abat Blanch, sembla ser natural de Vinaros, malgrat no poder ser confirmat, doncs, segons records familiars era llauner transhumant. Casat amb Tomasa Ropero Manén, d'Alforja, amb els seus fills Joaquim, que contragué matrimoni amb Josepa Manzano Martínez, i Filomena, casada el 1895 amb Josep Xivillé Mas.  El posterior matrimoni de  dos fills d'en Joaquim amb altres dos de la Filomena, causaren una barreja de cognoms Xivillé-Abad i Abad-Xiville, que ha arribat als nostres dies.

ARTUSA.-  Dos germans, mariners, fills d'en Bartomeu Artusa, del Masnou, i de Gertrudis Sans, de Premià, foren els primers d'aquest cognom que residiren al nostre poble.  El primer, Pau, casat amb la tianenca Francesca Fàbregas inicià una nissaga de mestres de cases que s'establiren a Tiana.  Pel que fa al segon, Joan Artusa Sans, nascut a Montgat el 1829, es casà amb Carme Batlle i en foren descendents els Artusa montgatins.  Actualment, al menys com a primer cognom, s'ha exhaurit tant a Montgat com a Tiana.

BARBETA.-  Aquest cognom s'inicia simultàniament amb dues branques, procedents d'Alella.  La 1a. el 18-4-1772 amb el matrimoni entre el pagès Antón Barbeta, fill de Miquel Barbeta i de Marianna Ramentol, amb Cebriana Matas Umbert, de Tiana, branca que, pel que fa a Montgat, s'extingeix a finals del s. XIX per manca de descendència masculina. la 2a. branca s'inicia pel fill de Jaume Barbeta i de Maria Matas, Pau que en el seu segon matrimoni celebrat el 26-4-1815 amb Antònia Campins Ribó, de Vallromanes, mantingueren el  cognom fins la segona meitat del segle XX.  Actualment no existeix el  cognom Barbeta a Montgat.  

BATLLE.- Cognom força recurrent a partir de mitjans del s. XVII (ja l’any 1640 trobem el casament a l’església de Sant Joan del Castell de Montgat de Bartomeu Batlle amb Caterina Nadal). Malgrat això no és fins l’11 d’agost del 1697 que neix en Diego Batlle Casals, fills de Lluís i Maria, de Badalona, que el 10 de juliol de 1729 es casa Eulàlia Buxareu Lliconet. D’aquesta parella en son descendents els actuals Batlle montgatins. Una altra nissaga d’aquest cognom s’inicia amb Joan Batlle que, procedent de la població occitana de Sant Evit, s’afincà a Alella. El seu fill Josep Batlle, pescador, es casà el 15 d’agost de 1681 amb Maria Torrents, iniciant una nissaga de diverses generacions de Batlle’s montgatins, actualment extingits, no així els seus descendents que, amb altres cognoms, ho són la majoria de les actuals famílies del Barri Antic de Montgat

CAPO.-    Originàriament Capó (amb accent).   El primer d'aquesta nissaga fou en Bartomeu Capó Pollanci, mariner de Sineu (Mallorca), fill de Joan i Antònia, que l'any 1828 es casà amb la montgatina Teresa Moret Comas, amb continuïtat al nostre poble i a Badalona, destacant els germans Capo Argemí: en Bartomeu que fou regidor de Tiana (abans de la separació dels dos municipis),  i alcalde de Montgat; pel que fa al seu germà Salvador fou l'iniciador d'una prestigiosa firma de joieria de Badalona.   Actualment no existeix a Montgat qui pugui donar continuïtat aquest cognom.

CHIMISANAS.- D'origen incert i etimologia desconeguda, trobem documentat aquest cognom l’any 1596 a la població de Bara –actualment pertanyent al municipi de Sabiñánigo- al Pirineu aragonès. Pocs anys desprès, en el municipi proper de Betesa (Alta Ribagorça) trobem el matrimoni format per Pere Chimisanas i Esperança Barrull, genearques de tots els Chimisanas actuals. A finals del segle XIX, procedents de la Baixa Ribagorça, arriba a Badalona un descendent, Pedro Chimisanas Solano amb Josepa Marquès Porta i el seu fill Josep que el 1892 es casa a Barcelona amb l'osonenca Maria Valldeoriola Antich, traslladant cap el 1902 el seu veïnatge al barri montgatí de Les Mallorquines, aleshores pertanyent al municipi de Tiana . D'aquest matrimoni en són descendents els actuals Chimisanas residents a Montgat i Tiana, així com Badalona i d'altres poblacions de la comarca del Maresme. Actualment en tot el territori de l’Estat (INE 2018), només el porten com a primer cognom 58 persones i 56 com a segon, la majoria a Catalunya, dels quals gairebé la meitat dels primers, 22 són descendents dels Chimisanas-Valldeoriola montgatins, així com la quarta part dels de segon cognom (14). També al sud de França unes 20 persones del mateix llinatge mantenen el cognom Chimisanas.

CODINA.-   Veure la pàgina:  raco0307.htm

COMAS.-  Aquesta arriba a Montgat amb l'any 1770 amb el matrimoni d'en Jaume Comas Martí, natural de Torredembarra amb la montgatina Caterina Porta Alafarga, dels que en són descendents els actuals Comas montgatins.

DUNYO / DUÑÓ.-  Dues nissagues d'aquest cognom, probablement amb un  mateix origen arribaren al nostre poble.   El primer format per Grau Dunyó i Isabel Llobateras, de Sant Fost de Capcentelles, un fill dels quals, en Valentí Dunyó Llobateres, es casà el 1760 amb Llúcia Sunyol Fargés, amb descendència radicada a Tiana que en la actualitat no mantenen el cognom.  L'altra nissaga té el seu inici amb Francesc Dunyó i Madrona Homs, de Martorelles, i el seu fill Francesc Dunyó Homs, que el 1814 es casa amb Francesca Maurell Bordoy.   D'aquesta nissaga n'és  descendent l'Isidre Dunyó que, amb la seva dona Enriqueta Pujal, donen nom a dos carrers del barri de Les Mallorquines.  Actualment encara hi ha membres d'aquesta nissaga que conserven el cognom, tot i que per via materna i ,per tant, en risc de desapario.

ESCOLTER.-  El primer dels Escolter fou en Joan, marxant, del qui se’n desconeix l’origen.  Es casà cap el 1732 amb Marianna Garriga, vda. d’en Gabriel Umbert.  D’aquest matrimoni tingueren 3 fills: Jaume, Salvador (Salvi) i Margarida.   D’en Salvi en són descendents tots els Escolter posteriors i el nom de la casa “Can Salvi”.   Actualment aquesta no existeix ni tampoc qui pugui transmetre aquest cognom a Montgat, doncs les contades persones que queden el tenen com a segon.

FIBLA.- Cognom procedent de la ciutat d’Alcanar, on encara hi és ben present. D’aquesta vila del Montsià arribà el mariner Lluc Fibla Papiol, que l’1 d’agost de 1857 es casà amb la montgatina Mariàngela Sunyol Rovira. Tot i que actualment està extingit a Montgat, si que està representat pels seus descendents els Fornés, Matons, Pruna i altres.

FONT.   No hi ha informació documentada sobre l’origen del cognom Font a Montgat, tot i que ja apareix en el fogatge de 1497.   Pel que fa a l’avantpassat més antic dels actuals Font el trobem en un testament datat el 24-3-1550 de Antoni Font, pescador, fill de Pere, també pescador,  i d’Eufrasina, casat amb Angelina. D'aquests Pere i Eufrasina en són descendents la majoria dels actuals Font montgatins.

GASSIÀ.-  Cognom que arribà de la mà d'en Josep Gassià, nascut a Surri (Pallars Sobirà) cap el 1720, majordom de Can Pallejà, i es mantingué durant tres generacions, fins la darrera inscripció el 1809. A partir d'aleshores en tots els registres dels descendents d'aquesta nissaga figuren inscrits amb la grafia García.  En l'actualitat, tot i que en el nostre poble el cognom García és probablement el més nombrós, en cap cas cap d'ells prové de l'antic Gassià.

GALCERAN.-  El cognom Galceran el trobem documentat per primer cop a Tiana el 1437 en que Antoni, fill del difunt Guillem Galceran compra un censal.  A partir d'aquesta data són freqüents els documents referits a aquesta família, fins a principis del segle XVI en que apareixen dues nissagues diferenciades, encara que de ben segur amb un origen comú, són els Galceran de Dalt, amb masia a Tiana, i els Galseran de Vall o de can Galseranet, amb masia en la part d'aquesta població que actualment és terme de Montgat.   El primer que apareix amb la denominació de Galceran de Dalt és Joan, casat amb Càndia Planas, que segons el testament d'aquesta del 1567, ja era difunt.   Aquest cognom Galceran de Dalt continua fins el 1688 en que Margarida Galceran de Vall es casa amb Francesc Rovira del Torrent, unint els seus descendents els dos cognoms: Rovira i Galceran, fins el 1844 en que amb el  matrimoni de Rosa Rovira i Galceran amb Joan Jordana Rovira, desapareix definitivament, essent substituït per Jordana, mantenint la casa pairal i l'emblema familiar, un gall, tal com es pot veure en el sepulcre dels Galceran en l'església vella (l'Alegria) i en el dels Jordana en el cementiri de Tiana.

Pel que fa els Galceran de Vall montgatins, el primer que apareix és Francí Galceran, ja difunt el 1566, data del casament  de la seva filla Elisabet.   Actualment es manté el cognom de la branca montgatina, tot i que sense l'afegitó "de Vall", però amb veïnatge tianenc, no pas montgatí.  Pel que fa a la masia familiar, actualment forma part de les instal·lacions del club de tennis Turomar.

A uns altres Galceran amb veïnatge montgatí, però sense vinculació  amb les nissagues descrites, va pertànyer Joaquim Galceran Casanovas, originari de Badalona, alcalde i industrial que fou de Montgat.

GILI.-   Aquest antic cognom ja apareix citat en una visita pastoral del 1342 i en els fogatges de Tiana del 1497 i 1553.  En aquest darrer en Jaume Gili, qui en el seu testament fa hereu al seu fill Pau Gili, de qui són descendents totes les generacions posteriors.  L'any 1757 la pubilla Eulàlia Gili Tolrà es casa amb el vilassarenc Maties Villar Portell, exhaurint-se així el cognom.   El 14-3-1841 uns lladres entraren a la masia matant a l'amo, en Josep Villà-Gili Sunyol, i a dos dels seus fills.  Anys més tard la masia canvià de propietari, però conservant el nom amb que encara se la coneix actualment. (Més informació)

Si bé el cognom Gili pel que fa a la nissaga montgatina o tianenca ja ha desaparegut, en l'actualitat es manté el cognom, però en aquest cas amb origen badaloní sense cap vinculació amb la de Montgat,  on també apareix en el fogatge de 1497, arribant de la ma de Joan Gili Viñas que el 1894 contrau matrimoni a Montgat amb Maria Julià Aymà, i dels que són descendents els actuals Gili montgatins. (Més informació)

GIRÓ.- Els Giró montgatins tenen l'origen en una nissaga de pescadors badalonins en que la referència més antiga la tenim en el matrimoni (any 1722) entre Francesc Giró i Caterina Prats, possiblement descendent del matrimoni de Joan Giró, immigrant francès casat cap el 1630 amb la badalonina Caterina Canyadó, tot i que no està documentada aquesta successió. Descendents dels Giró-Prats arriben a mitjans del s. XIX a Tiana (Can Vilà) i a Montgat i són els avantpassats dels actuals d'aquest cognom.

MANICH.- El cognom Manich arribà de Portugal a principis del segle XVIII. En Domingo Manich Fernans, conegut pel malnom de "Lo Portuguès", es casà l'any 1715 amb la tianenca Paula Ribalta Solà i d'aquest matrimoni en són descendents els Manich montgatins, que es dedicaren principalment a la pesca i la darrera generació a la venda de carn, amb establiments a Les Mallorquines i el Barri Antic fins a finals del segle passat. Actualment no es preveu la continuïtat d'aquest cognom a Montgat, doncs la descendència masculina jo no hi resideix.

MANZANARES.- Aquest cognom arriba a Montgat als voltants de 1873 amb Josep Manzanares García, nascut e Badalona l'any 1859 de pares originaris de la comarca del Montsià, que es casà amb la montgatina Teresa Pons Samsó. D'aquest matrimoni en són descendents els actuals d'aquest cognom, un dels quals, en Jaume Manzanares Pons, alcalde de Montgat el 1935-36 , morí assassinat el 1936 durant la guerra civil.

MATEU-ALSINA.-  Cognom compost que té l'origen en el matrimoni el 1625 de Gabriel Matheu, fadristern de Can Matheu de Montgat amb Mariàngela Alsina, pubilla de Ca n'Alsina de Vilassar.  Pel que fa al llinatge montgatí, Matheu, el trobem documentat el 1212 amb Berenguer Matheu, així com en els fogatges de 1497 i 1553.  El cognom, en qualsevol lloc i en la seva forma composta, es trobava en vies de desaparició, doncs a finals del s. XX només dues dones el tenien com a primer cognom i cap home. Actualment un dels homes que el tenien com a cognom matern, per evitar la seva extinció canvià l’ordre, substituint el patern pel matern, permetent així la seva continuitat.  Més informació

MATONS.-   El primer Matons montgatí fou Francesc Matons, nascut a Martorelles el 12-8-1674, que es casà a Tiana el 11-6-1702 amb Maria Anna Fita Riera.   D’aquest matrimoni en són descendents els actuals Matons montgatins.

MIRALLES.-  El primer dels Miralles que apareix al nostre poble fou en Francesc Miralles Giró, nascut a Badalona l'any 1830, fill de Joan Miralles Carreras i de Dorotea Giró Llansó, i casat a Tiana el 1857 amb la montgatina Maria Casellas Gregori.  D'aquest matrimoni en són descendents els actuals Miralles montgatins.

MOREU.- Cognom originari de Calella, d'on arribà en Joan Moreu Estolt, sabater, fill d'Anton i de Maria, que es casà l'any 1769 amb la tianenca Cebriana Roca Brugal. Cinc mesos desprès d'enviudar es torna a casar el 1774 amb Rosa Manich Roca. D'aquest segon casament en són descendents els actuals Moreu montgatins.

MORRAL. De la vila vallesana de Sentmenat, on encara hi és present aquest cognom, arribà a la segona meitat del s. XIX Oleguer Morral Carner, que contragué matrimoni amb la tianenca Francesca Cussó Font, establint-se a Montgat on nasqué el 1884 el seu fill Jaume. Actualment a Montgat només subsisteix com a 2n. cognom.

PADROSA / PEDROSA. El primer d’aquest cognom a Montgat fou en Jaume Pedrosa Tomàs, nat a l’antiga Vila de Sants (Barcelona) el 5 de desembre de 1977, que l’any 1910 va contraure matrimoni amb la montgatina Maria Neus Miralles Seriol, filla de Francesc Miralles Casellas (vegeu el cognom Miralles) i de Mariàngela Seriol Ribas. Un fill d’aquest matrimoni fou durant forces anys estanquers del barri de Les Mallorquines.

PANYELL / PAÑELL.-  El primer dels Panyell montgatins fou en Josep Panyell Pruna, procedent de Dosrius, fill de Joan Panyell, de Montfalcó, i de Margarida Pruna, de Sant Andreu del Far.   Es casà l'any 1721 amb Maria Tolrà Cirera, iniciadors de la nissaga montgatina, que perdurà fins la seva extinció, pel que fa a Montgat,  a principis del segle XX.

PARERA. - El primer d'aquest cognom en arribar a Tiana fou en Jaume Parera Estrany, que casà el 1771 amb Marianna Grau-Talí Font. Aquest Jaume Parera procedia de Sant Genís de Vilassar i, probablement, de la nissaga dels Parera de Cabrils (aquesta població depenia de la parròquia de Sant Genís de Vilassar fins l'any 1820) on els trobem documentats des del s. XIII. Actualment en trobem descendents tant a Montgat com a Tiana. Un d'aquests, que fou molt popular durant bona part del segle passat fou l'Agusti Parera Rocabayera, "l'Agustí carter". Altres actuals montgatins amb aquest cognom procedeixen d'Alella i d'altres indrets.

PASSARELL.- El primer d'aquest cognom fou Joan Francesc Passarell, paraire originari de Castellterçol, que l'any 1720 es casà amb la tianenca Maria Eulària Baliart, iniciadors d'una nissaga de pescadors montgatins. La darrera montgatina que porta aquest cognom fou Carlota Sants Passarell, nascuda el 1854 i que amb ella s'extingí aquest cognom a Montgat. Aquesta família donà nom a un petit carreró existent fins a mitjans del segle XX que desaparegué amb la construcció de l'edifici de la corderia Gili i del que, malauradament no es conserva cap testimoni gràfic, tot i que sí d'una casa al Camí Ral coneguda popularment com "Ca la Passarella"

PETIT.- Cap el 1775 contrauen matrimoni a Tiana Melcior Petit Cutxarra, mestre de cases originari de Gironella, amb Eulàlia Trias Morros, de Sant Joan d’Horta, iniciant la nissaga tianenca dels Petit. Forces anys més tard, el 18-6-1956, un descendent d’aquell matrimoni, Josep Petit Renté, deixà Tiana per casar-se a Montgat amb Núria Mulero Xivillé, iniciant la nissaga montgatina.

PLANAS.-   Aquest cognom procedeix d'uns Plana - sense la "s"- originaris de La Garrotxa on el trobem documentat en el fogatge de 1497 en les poblacions de Capsech i Sant Cristòfol les Fonts.   Cap a l'any 1860 un teixidor  olotí descendent d'aquells Plana, Joaquim Plana Daudí,  es casà a Badalona i, en morir, la seva vídua Josepa Solà Millan passà a Montgat amb els fills, dels quals en són descendents els actuals Planas montgatins.

PONT.- Tot i que durant el s. XVIII, foren diverses les persones arribades d’altres poblacions, només una família d’aquestes mantingué el cognom Pont fins l’actualitat. L’any 1751 es casaren a Tiana Isidre Pont Olzina, de Vallromanes, amb Josepa Corderas Comas, originaria de Sant Feliu de Codines. Un descendent d’aquest matrimoni fou en Joan Pont Batlle “en Tano”, que es feu popular entre el veïnatge montgatí com a actor còmic en les representacions teatrals del Centre Recreatiu i Cultural. Aquest Joan Pont Batlle fou alcalde del municipi de “Montgat de Mar” durant els dos mesos i mig en que Montgat es dividí en dos municipis independents. Actualment són els néts d’en Joan Pont els qui mantenen el cognom a Montgat.

PRUNA.-   La nissaga dels Pruna montgatins s’inicia amb Narcís Pruna, nascut a Sant Andreu del Far, i casat el 2-10-1696 amb Paula Codina Torres.   Un germà d’aquest, Josep, es casa el 12-10-1712 amb Francesca Ribet, malgrat això d’aquest no hi ha actualment descendència que conservi el cognom, doncs els actuals ho són d’en Narcís.  Un altre germana, Margarida, és casà amb Joan Panyell, un altre dels cognoms arribats en aquesta època.

PUIG.-  Aquest cognom, molt comú al nostre país, apareix des de molt antic al nostre poble, amb procedència diversa i sense continuïtat.   No és fins el 1809 que neix a Montgat en Josep Puig Botey, fill de Rafel Puig, d'Alella, i de Francesca Botey Talí i, amb aquest naixement, s'inicia una nissaga que arriba fins els nostres dies, els Puig de Can Polit. Hi ha una altra branca més moderna, sense relació de parentiu amb l’anterior, Josep Puig Bachs, qui fou Jutge de Pau de Montgat, nascut a Sant Celoni el 1 de març de 1894, que contragué matrimoni amb Júlia Jiménez Gavaldà, de Xerta, iniciant la nissaga del Puig de “Can 7 duros”.

PUJOL.-   La nissaga dels Pujol montgatins s'inicia probablement amb un Joan Pujol de Cabrils, casat cap el 1620 amb Àngela.   Un descendent d'aquest, Jaume Pujol Mas,  el trobem a Badalona quan es casa el 1769 amb Paula Vidal Sunyol.   Finalment cap el 1880 un rebesnét  d'aquest matrimoni s'estableix al carrer de l'Església.  Era en Francesc Pujol Morros, avantpassats dels Pujol montgatins. Altres Pujol montgatins no pertanyen a aquesta nissaga i són arribats a Montgat ben entrat el segle XX.

RAMENTOL.-  El cognom Ramentol, procedent de Teià, on ja apareix en el fogatge de 1497, s'inicia a Montgat el 9-5-1775 amb el matrimoni de Pere Ramentol Famadas amb Paula Sanpere Guarch.  Tot una nissaga de pescadors que es perllonga fins a mitjans del segle XX, en que s’extingeix pel que fa a Montgat.

RENTER.- Consignat indistintament com Ranter, Renter i Renté, aquest cognom té l'origen en el mataroní Nicolau Renter, que l'any 1780 es casa amb Madrona Bonastre, iniciant una nissaga de mestres de cases (paletes) tianencs i montgatins. Cognom encara viu a Tiana, tot i que a Montgat (Renté) en procés d'extinció per transmissió per via materna.

ROVIRA.-   Aquest cognom, de llarga tradició el tenim documentat ja l'any 1305 en una visita pastoral a Tiana en que es cita a n'en Berenguer sa Rovira.  També són citats en els fogatges de 1497, 1515 i 1553 i en el de veïns inscrits en el sindicat remença el 1448. En el segle XVI hi trobem diversa documentació referida a aquest cognom tianenc, entre els que cal destacar dues famílies, segurament amb un origen comú, però que formen dos llinatges diferenciats, els Rovira del Torrent i els Rovira de les Hortes o de Dalt.   Molt més tard, cap el 1750,  s'inicia un tercer llinatge procedent de Cardona, els Rovira de la Riera.  Sembla ser que dels dos darrers llinatges, els Rovira de les Hortes i Rovira de la Riera, actualment no hi ha descendents a Montgat que conservin el cognom, doncs els actuals Rovira veïns del nostre poble pertanyen a la branca dels Rovira del Torrent.

SALVATIERRA.- El primer d'aquest cognom d'origen navarrès que s'estableix a Montgat és Pedro Salvatierra Pérez, nascut l'any 1809 a Tudela i que es casa el 1835 amb la montgatina Antònia Batlle Font. Els seus descendents, mariners i pescadors, s'enllacen amb els tradicionals cognoms montgatins fins a la primera meitat del S. XX. Actualment aquest cognom, desaparegut a Montgat, es manté a Tiana.

SAYOL / SAIOL.-  Cognom originari de la veïna població d'Alella, on el trobem documentat des del 1450.  D'aquesta població cap el 1600 vingué el fuster i boter Joan Sayol que inicià la nissaga que tres generacions després desapareix.    No fou fins forces anys més tard que l'any 1809 el vilassarenc Josep Sayol Llavaneres es casa amb la tianenca Francesca Moret Ribalta i inicia una nova nissaga, origen dels actuals Sayol al nostre poble així com a Tiana.

SOLEY.-   Malgrat que pugui semblar, per la proximitat,  que els Soley puguin procedir de Can Soley de Badalona, aquest cognom no apareix a Montgat-Tiana fins cap el 1850 amb l'arribada del matrimoni de Jaume Soley Maymó, natural de Marata (Vallès oriental) i d'Elena Vinyals Guinart, d'Argentona, dels quals en són descendents els Soley montgatins, tot i que en procés de desaparició doncs ja no n'hi ha com a primer cognom.

SUNYOL / SUÑOL.-   La nissaga dels Sunyol s'inicia cap el 1650 l'arribada del badaloní Joan Sunyol Nadalcreus que el 1665 contrau matrimoni amb Mariagna Casals, de Cabrils.  De tota la descendència d'aquest Sunyol, encara en trobem alguns membres a Badalona i Tiana que conserven aquest cognom.   Pel que fa a Montgat, pràcticament s'ha exhaurit, doncs els pocs que el porten, el tenen via materna. 

Una altra nissaga, sense que s'hagi trobat relació amb l'anterior  és la que arribà a Montgat a principis del segle XX amb el matrimoni dels barcelonins Josep Suñol Creus i Amadea Cañellas Altimira, la popular "Donya Amadea".   També en aquest cas no hi ha residents a Montgat que el  mantinguin com a primer cognom.

TOLRÀ.-  Aquest cognom apareix per primera vegada en la relació de veïns del Sindicat remença del 1448 (Joan Tolrà) i en el fogatge de 1515 (Bartomeu Tolrà).   Aquest Bartomeu, casat amb Elionor, és el primer d'una nissaga que és perllonga fins a finals del segle XIX en que desapareix.   Una altra nissaga s'inicia amb el matrimoni de Andreu Tolrà i Teresa Valls, procedents de Santa Maria de Palautordera, i el seu fill Sebastià que es casà el 1769 amb Maria Eulària Francí Pallach i dels qui en són descendents els actuals Tolrà.

UMBERT.-  Aquest antic cognom montgatí el trobem citat per primera vegada l'any 1360 en una venda emfitèutica d'Elisenda de Fornells a Berenguer Umbert.   Anys més tard, el 1388, es en Bernat Umbert que atorga capítols matrimonials.  Poc temps després el 21 de febrer de 1411 Sanxa Rovira ven el mas Barral, posteriorment anomenat mas Umbert.  No és, però, fins  el 1521 que trobem un membre d'aquesta família, en Berenguer Umbert que dona continuació ininterrompuda d'aquesta nissaga fins els nostres dies. (Més informació)

VILARÓ.-  Cognom procedent de la vila de Sant Just d'Ardèvol (Solsonès), on ja apareix a mitjans del s. XVI.    D'aquesta vila va venir en Ramon Vilaró Sala que es casà el 1699 amb Maria Santamaria Galceran, dels quals en són descendents els actuals Vilaró tianencs i montgatins  ("Can Po de Bigas" o Can Verolà").

VILA - (Cal no confondre amb el cognom Vilà). El cognom Vila, (sense accent) arriba a l'antiga Parròquia de Sant Cebrià de Tiana amb Gabriel Vila Galsareny, procedent de Badalona, que l'any 1760 contrau matrimoni amb Marianna Codina Gibernau, de la nissaga tianenca dels Codina del Torrent.

Malgrat haver-hi forces descendents a Montgat i Tiana, els pocs Vila que encara queden ho són de segon cognom.

VILLÀ.-   El primer d'aquesta nissaga a Montgat fou en Maties Villar Portell, de Vilassar, fill de Francesc i de Caterina, qu l'any 1757 es casà amb la pubilla de Can Gili, Eulàlia Gili Tolra (vegeu el cognom Gili).  D'aquest matrimoni en són descendents els actuals Villà.

XIVILLÉ.-  Nissaga marinera originària de Premià, el primer Xiviller arribat a Montgat fou en Francesc Xiviller Codina (* Premià 28-4-1839), fill de Josep Xiviller Bertran i d'Agueda Codina Ariolas, que es casà el 6-3-1860 amb la montgatina Filomena Mas Ramentol.   D'aquest matrimoni els fills mascles que romangueren a Montgat, Josep i Francesc, només tingueren filles, això va fer que actualment aquest cognom s'hagi extingit pel que fa a Montgat.

FREQÜÈNCIA DELS COGNOMS A CATALUNYA (2018) I A ESPANYA (2019)

? = menys de 4 (Catalunya) i de 5 (Espanya)

	CATALUNYA			ESPANYA (inclòs Catalunya)
COGNOM	1r.	2n.	ELS DOS	1r.	2n.	ELS DOS
Abad / Abat	4014	4014		29299	29360	301
Alsina / Alzina	3398	3426		4135	4104	13
Artusa	?	8		?	13
Barbeta	107	83		167	125
Batlle	2834	2661		3079	2882	16
Capo	147	143		2341	2214	37
Chimisanas	43	44		56	56
Codina	5129	4933		6413	6224	41
Comas	4017	4031		5967	5962	33
Dunyó / Duñó	60	43		65	42
Esculter	?	?		?	?
Fibla	843	766		1075	990	21
Font	11011	10250		15792	14978	107
Gasià	59	65		65	70
Galceran	885	763		995	847
Gili	1097	1098		1595	1511
Giró	1199	1014		122	1166
Manich	172	176		185	201
Manzanares	1024	1017		7848	7902	47
Mateu	4343	4235		10505	10170	100
Mateu-Alsina	4	4		4	4
Matons	72	78		83	91
Miralles	3213	3340		14555	14531	114
Moreu	161	119		425	403
Morral	645	557		684	580	5
Pañell	13	21		14	23
Parera / Perera	2838	2687		8854	8473	81
Passarell / Pasarell	120	67		122	69
Petit	946	855		1663	1412	8
Planas	4974	4741		6633	6349	49
Pont	1929	1748		2856	2561	8
Pruna	335	249		644	432
Puig	13892	13214		20802	19911	237
Pujol	10801	10722		13146	12906	110
Ramentol	148	144		153	149
Renté	12	18		18	27
Rovira	9140	8633		12861	12377	72
Salvatierra	733	753		3960	3813	45
Sayol	172	160		236	216
Soley	491	403		520	417
Suñol / Sunyol	340	248		383	304
Tolrà	139	129		141	132
Umbert	254	223		473	485
Vilaró	1190	1077		1297	1193	5
Villà	2167	2013	(*)	18010	17602	118
Xivillé / Xibillé	33	62		39	77

(*) En aquesta estadística no es contemplen els accents, això explica la notable diferencia que es dona entre el Villà català i el Villa castellà (sense accent)

Cognoms montgatins. V. 20.09

Tornar a la pàgina d'inici Tornar a la pàgina de genealogia