ELS COGNOMS MONTGATINS DE LA "A" A LA "Z"          (en construcció)

 

NOTA.-  Malgrat la denominació del títol "cognoms montgatins" es fa difícil escatir en molts casos els que són originaris de Tiana dels de Montgat, doncs fins el desembre de 1868 no es constitueix la parròquia de Montgat i, pel que fa al municipi, restà integrat al de Tiana fins l'any 1933.  La destrucció de bona part del arxiu municipal de Tiana a mitjans del s. XIX i el parroquial de Montgat el juliol del 1936 fa difícil aquesta tasca, tret en les incorporacions més modernes o quan es té la seguretat d'ubicar les cases o masies.

 

ABAD.-  El primer Abad arribà a Montgat a les acaballes del s. XIX,  fou Felip Abat Blanch, sembla ser natural de Vinaros, malgrat no poder ser confirmat, doncs, segons records familiars era llauner transhumant. Casat amb Tomasa Ropero Manén, d'Alforja, amb els seus fills Joaquim, que contragué matrimoni amb Josepa Manzano Martínez, i Filomena, casada el 1895 amb Josep Xivillé Mas.  El posterior matrimoni de  dos fills d'en Joaquim amb altres dos de la Filomena, causaren una barreja de cognoms Xivillé-Abad i Abad-Xiville, que ha arribat als nostres dies.

 

ARTUSA.-  Dos germans, mariners, fills d'en Bartomeu Artusa, del Masnou, i de Gertrudis Sans, de Premià, foren els primers d'aquest cognom que residiren al nostre poble.  El primer, Pau, casat amb la tianenca Francesca Fàbregas inicià una nissaga de mestres de cases que s'establiren a Tiana.  Pel que fa al segon, Joan Artusa Sans, nascut a Montgat el 1829, es casà amb Carme Batlle i en foren descendents els Artusa montgatins.  Actualment, al menys com a primer cognom, s'ha exhaurit tant a Montgat com a Tiana.

 

BARBETA.-  Aquest cognom s'inicia simultàniament amb dues branques, procedents d'Alella.  La 1a. el 18-4-1772 amb el matrimoni entre el pagès Antón Barbeta, fill de Miquel Barbeta i de Marianna Ramentol, amb Cebriana Matas Umbert, de Tiana, branca que, pel que fa a Montgat, s'extingeix a finals dek s. XIX per manca de descendència masculina. la 2a. branca s'inicia pel fill de Jaume Barbeta i de Maria Matas, Pau que en el seu segon matrimoni celebrat el 26-4-1815 amb Antònia Campins Ribó, de Vallromanes, mantingueren el  cognom fins la segona meitat del segle XX.  Actualment no existeix el  cognom Barbeta a Montgat.  

 

CAPO.-    Originàriament Capó (amb accent).   El primer d'aquesta nissaga fou en Bartomeu Capó Pollanci, mariner de Sineu (Mallorca), fill de Joan i Antònia, que l'any 1828 es casà amb la montgatina Teresa Moret Comas, amb continuïtat al nostre poble i a Badalona, destacant els germans Capo Argemí: en Bartomeu que fou regidor de Tiana (abans de la separació dels dos municipis),  i alcalde de Montgat; pel que fa al seu germà Salvador fou l'iniciador d'una prestigiosa firma de joieria de Badalona.   Actualment no existeix a Montgat qui pugui donar continuïtat aquest cognom.

 

CODINA.-   Veure la pàgina:  raco0307.htm

 

COMAS.-  Aquesta arriba a Montgat amb l'any 1770 amb el matrimoni d'en Jaume Comas Martí, natural de Torredembarra amb la montgatina Caterina Porta Alafarga, dels que en són descendents els actuals Comas montgatins.

 

DUNYO / DUÑÓ.-  Dues nissagues d'aquest cognom, probablement amb un  mateix origen arribaren al nostre poble.   El primer format per Grau Dunyó i Isabel Llobateras, de Sant Fost de Capcentelles, un fill dels quals, en Valentí Dunyó Llobateres, es casà el 1760 amb Llúcia Sunyol Fargés, amb descendència radicada a Tiana que en la actualitat no mantenen el cognom.  L'altra nissaga té el seu inici amb Francesc Dunyó i Madrona Homs, de Martorelles, i el seu fill Francesc Dunyó Homs, que el 1814 es casa amb Francesca Maurell Bordoy.   D'aquesta nissaga n'és  descendent l'Isidre Dunyó que, amb la seva dona Enriqueta Pujal, donen nom a dos carrers del barri de Les Mallorquines.  Actualment encara hi ha membres d'aquesta nissaga que conserven el cognom, tot i que per via materna i ,per tant, en risc de desaparió.

 

ESCOLTER.-  El primer dels Escolter fou en Joan, marxant, del qui se’n desconeix l’origen.  Es casà cap el 1732 amb Marianna Garriga, vda. d’en Gabriel Umbert.  D’aquest matrimoni tingueren 3 fills: Jaume, Salvador (Salvi) i Margarida.   D’en Salvi en són descendents tots els Escolter posteriors i el nom de la casa “Can Salvi”.   Actualment aquesta no existeix ni tampoc qui pugui transmetre aquest cognom a Montgat, doncs les contades persones que queden el tenen com a segon.

 

FONT.   No hi ha informació documentada sobre l’origen del cognom Font a Montgat, tot i que ja apareix en el fogatge de 1497.   Pel que fa a l’avantpassat més antic dels actuals Font el trobem en un testament datat el 24-3-1550 de Antoni Font, pescador, fill de Pere, també pescador,  i d’Eufrasina, casat amb Angelina.

 

GASSIÀ.-  Cognom que arribà de la mà d'en Josep Gassià, nascut a Surri (Pallars Sobirà) cap el 1720, majordom de Can Pallejà, i es mantingué durant tres generacions, fins la darrera inscripció el 1809. A partir d'aleshores en tots els registres dels descendents d'aquesta nissaga figuren inscrits amb la grafia García.  En l'actualitat, tot i que en el nostre poble el cognom García és probablement el més nombrós, en cap cas cap d'ells prové de l'antic Gassià.

 

GALCERAN.-  El cognom Galceran el trobem documentat per primer cop a Tiana el 1437 en que Antoni, fill del difunt Guillem Galceran compra un censal.  A partir d'aquesta data són freqüents els documents referits a aquesta família, fins a principis del segle XVI en que apareixen dues nissagues diferenciades, encara que de ben segur amb un origen comú, són els Galceran de Dalt, amb masia a Tiana, i els Galseran de Vall o de can Galseranet, amb masia en la part d'aquesta població que actualment és terme de Montgat.   El primer que apareix amb la denominació de Galceran de Dalt és Joan, casat amb Càndia Planas, que segons el testament d'aquesta del 1567, ja era difunt.   Aquest cognom Galceran de Dalt continua fins el 1688 en que Margarida Galceran de Vall es casa amb Francesc Rovira del Torrent, unint els seus descendents els dos cognoms: Rovira i Galceran, fins el 1844 en que amb el  matrimoni de Rosa Rovira i Galceran amb Joan Jordana Rovira, desapareix definitivament, essent substituït per Jordana, mantenint la casa pairal i l'emblema familiar, un gall, tal com es pot veure en el sepulcre dels Galceran en l'església vella (l'Alegria) i en el dels Jordana en el cementiri de Tiana.

Pel que fa els Galceran de Vall montgatins, el primer que apareix és Francí Galceran, ja difunt el 1566, data del casament,  de la seva filla Elisabet.   Actualment es manté el cognom de la branca montgatina, tot i que sense l'afegitó "de Vall", però amb veïnatge tianenc, no pas montgatí.  Pel que fa a la masia familiar, actualment forma part de les instal·lacions del club de tennis Turomar.

A uns altres Galceran amb veïnatge montgatí, però sense vinculació  amb les nissagues descrites, va pertànyer Joaquim Galceran Casanovas, originari de Badalona, alcalde i industrial que fou de Montgat.

 

GILI.-   Aquest antic cognom ja apareix citat en una visita pastoral del 1342 i en els fogatges de Tiana del 1497 i 1553.  En aquest darrer en Jaume Gili, qui en el seu testament fa hereu al seu fill Pau Gili, de qui són descendents totes les generacions posteriors.  L'any 1757 la pubilla Eulàlia Gili Tolrà es casa amb el vilassarenc Maties Villar Portell, exhaurint-se així el cognom.   El 14-3-1841 uns lladres entraren a la masia matant a l'amo, en Josep Villà-Gili Sunyol, i a dos dels seus fills.  Anys més tard la masia canvià de propietari, però conservant el nom amb que encara se la coneix actualment. (Més informació)

Si bé el cognom Gili pel que fa a la nissaga montgatina o tianenca ja ha desaparegut, en l'actualitat es manté el cognom, però en aquest cas amb origen badaloní sense cap vinculació amb la de Montgat,  on també apareix en el fogatge de 1497, arribant de la ma de Joan Gili Viñas que el 1894 contrau matrimoni a Montgat amb Maria Julià Aymà, i dels que són descendents els actuals Gili montgatins. (Més informació)

 

MANICH.-   El cognom Manich arribà de Portugal a principis del segle XVIII.  En Domingo Manich Fernans, conegut pel malnom de "Lo Portuguès", es casà l'any 1715 amb la tianenca Paula Ribalta Solà i d'aquest matrimoni en són descendents els Manich montgatins, que es dedicaren principalment a la pesca i la darrera generació a la venda de carn, amb establiments a Les Mallorquines i el Barri Antic fins a  finals del segle passat.   Actualment no es preveu la continuïtat d'aquest cognom a  Montgat, doncs la descendència masculina jo no hi resideix.

 

MATEU-ALSINA.-  Cognom compost que té l'origen en el matrimoni el 1625 de Gabriel Matheu, fadristern de Can Matheu de Montgat amb Mariàngela Alsina, pubilla de Ca n'Alsina de Vilassar.  Pel que fa al llinatge montgatí, Matheu, el trobem documentat el 1212 amb Berenguer Matheu, així com en els fogatges de 1497 i 1553.  El cognom, en qualsevol lloc i en la seva forma composta, està en vies de desaparició, doncs actualment només hi ha dues persones que el tinguin com a primer i les dues són dones, i sis més que el tenen com a segon i, per tant no el poden transmetre.   Només pot tenir continuïtat en el cas d'una d'elles, home, que, per evitar la seva desaparició, ha modificat l'ordre dels cognoms, però amb la circumstancia que actualment resideix al continent americà i, si no canvia, la desaparició d'aquest cognom al nostre país és segura, tot i que pot tenir continuïtat lluny d'aquí.  Més informació

 

MATONS.-   El primer Matons montgatí fou Francesc Matons, nascut a Martorelles el 12-8-1674, que es casà a Tiana el 11-6-1702 amb Maria Anna Fita Riera.   D’aquest matrimoni en són descendents els actuals Matons montgatins.

 

MIRALLES.-  El primer dels Miralles que apareix al nostre poble fou en Francesc Miralles Giró, nascut a Badalona l'any 1430, fill de Joan Miralles Carreras i de Dorotea Giró Llansó, i casat a Tiana el 1857 amb la montgatina Maria Casellas Gregori.  D'aquest matrimoni en són descendents els actuals Miralles montgatins.

 

PANYELL / PAÑELL.-  El primer dels Panyell montgatins fou en Josep Panyell Pruna, procedent de Dosrius, fill de Joan Panyell, de Montfalcó, i de Margarida Pruna, de Sant Andreu del Far.   Es casà l'any 1721 amb Maria Tolrà Cirera, iniciadors de la nissaga montgatina, que perdurà fins la seva extinció, pel que fa a Montgat,  a principis del segle XX.

 

PARERA. -    El primer d'aquest cognom en arribar a Tiana fou en Jaume Parera Estrany, que casà el 1771 amb Marianna Grau-Talí Font.   Aquest Jaume Parera procedia de Sant Genís de Vilassar i, probablement, de la nissaga dels Parera de Cabrils (aquesta població depenia de la parròquia de Sant Genís de Vilassar fins l'any 1820) on els trobem documentats des del s. XIII.    Actualment en trobem descendents tant a Montgat com a Tiana.    Un d'aquests, que fou molt popular durant bona part del segle passat fou l'Agusti Parera Rocabayera, "l'Agustí carter".    Altres actuals montgatins amb aquest cognom procedeixen d'Alella i d'altres indrets.

 

PLANAS.-   Aquest cognom procedeix d'uns Plana - sense la "s"- originaris de La Garrotxa on el trobem documentat en el fogatge de 1497 en les poblacions de Capsech i Sant Cristòfol les Fonts.   Cap a l'any 1860 un teixidor  olotí descendent d'aquells Plana, Joaquim Plana Daudí,  es casà a Badalona i, en morir, la seva vídua Josepa Solà Millan passà a Montgat amb els fills, dels quals en són descendents els actuals Planas montgatins.

 

PRUNA.-   La nissaga dels Pruna montgatins s’inicia amb Narcís Pruna, nascut a Sant Andreu del Far, i casat el 2-10-1696 amb Paula Codina Torres.   Un germà d’aquest, Josep, es casa el 12-10-1712 amb Francesca Ribet, malgrat això d’aquest no hi ha actualment descendència que conservi el cognom, doncs els actuals ho són d’en Narcís.  Un altre germana, Margarida, és casà Joan Panyell, un altre dels cognoms arribats en aquesta època.

 

PUIG.-  Aquest cognom, molt comú al nostre país, apareix des de molt antic al nostre poble, amb procedència diversa i sense continuïtat.   No és fins el 1809 que neix a Montgat en Josep Puig Botey, fill de Rafel Puig, d'Alella, i de Francesca Botey Talí i, amb aquest naixement, s'inicia una nissaga que arriba fins els nostres dies, els Puig de Can Polit.

 

PUJOL.-   La nissaga dels Pujol montgatins s'inicia probablement amb un Joan Pujol de Cabrils, casat cap el 1620 amb Àngela.   Un descendent d'aquest, Jaume Pujol Mas,  el trobem a Badalona quan es casa el 1769 amb Paula Vidal Sunyol.   Finalment cap el 1880 un rebesnét  d'aquest matrimoni s'estableix al carrer de l'Església.  Era en Francesc Pujol Morros, avantpassats dels Pujol montgatins. Altres Pujol montgatins no pertanyen a aquesta nissaga i són arribats a Montgat ben entrat el segle XX.

 

RAMENTOL.-  El cognom Ramentol, procedent de Teià, on ja apareix en el fogatge de 1497, s'inicia a Montgat el 9-5-1775 amb el matrimoni de Pere Ramentol  Famadas amb Paula Sanpere Guarch.  Tot una nissaga de pescadors que es perllonga fins a mitjans del segle XX, en que s’extingeix pel que fa a Montgat.

 

ROVIRA.-   Aquest cognom, de llarga tradició el tenim documentat ja l'any 1305 en una visita pastoral a Tiana en que es cita a n'en Berenguer sa Rovira.  També són citats en els fogatges de 1497, 1515 i 1553 i en el de veïns inscrits en el sindicat remença el 1448. En el segle XVI hi trobem diversa documentació referida a aquest cognom tianenc, entre els que cal destacar dues famílies, segurament amb un origen comú, però que formen dos llinatges diferenciats, els Rovira del Torrent i els Rovira de les Hortes o de Dalt.   Molt més tard, cap el 1750,  s'inicia un tercer llinatge procedent de Cardona, els Rovira de la Riera.  Sembla ser que dels dos darrers llinatges, els Rovira de les Hortes i Rovira de la Riera, actualment no hi ha descendents a Montgat que conservin el cognom, doncs els actuals Rovira veïns del nostre poble pertanyen a la branca dels Rovira del Torrent.

 

SAYOL / SAIOL.-  Cognom originari de la veïna població d'Alella, on el trobem documentat des del 1450.  D'aquesta població cap el 1600 vingué el fuster i boter Joan Sayol que inicià la nissaga que tres generacions després desapareix.    No fou fins forces anys més tard que l'any 1809 el vilassarenc Josep Sayol Llavaneres es casa amb la tianenca Francesca Moret Ribalta i inicia una nova nissaga, origen dels actuals Sayol al nostre poble així com a Tiana.

 

SOLEY.-   Malgrat que pugui semblar, per la proximitat,  que els Soley puguin procedir de Can Soley de Badalona, aquest cognom no apareix a Montgat-Tiana fins cap el 1850 amb l'arribada del matrimoni de Jaume Soley Maymó, natural de Marata (Vallès oriental) i d'Elena Vinyals Guinart, d'Argentona, dels quals en són descendents els Soley montgatins, tot i que en procés de desaparició doncs ja no n'hi ha com a primer cognom.

 

SUNYOL / SUÑOL.-   La nissaga dels Sunyol s'inicia cap el 1650 l'arribada del badaloní Joan Sunyol Nadalcreus que el 1665 contrau matrimoni amb Mariagna Casals, de Cabrils.  De tota la descendència d'aquest Sunyol, encara en trobem alguns membres a Badalona i Tiana que conserven aquest cognom.   Pel que fa a Montgat, pràcticament s'ha exhaurit, doncs els pocs que el porten, el tenen via materna. 

Una altra nissaga, sense que s'hagi trobat relació amb l'anterior  és la que arribà a Montgat a principis del segle XX amb el matrimoni dels barcelonins Josep Suñol Creus i Amadea Cañellas Altimira, la popular "Donya Amadea".   També en aquest cas no hi ha residents a Montgat que el  mantinguin com a primer cognom.

 

TOLRÀ.-  Aquest cognom apareix per primera vegada en la relació de veïns del Sindicat remença del 1448 (Joan Tolrà) i en el fogatge de 1515 (Bartomeu Tolrà).   Aquest Bartomeu, casat amb Elionor, és el primer d'una nissaga que és perllonga fins a finals del segle XIX en que desapareix.   Una altra nissaga s'inicia amb el matrimoni de Andreu Tolrà i Teresa Valls, procedents de Santa Maria de Palautordera, i el seu fill Sebastià que es casà el 1769 amb Maria Eulària Francí Pallach i dels qui en són descendents els actuals Tolrà.

 

UMBERT.-  Aquest antic cognom montgatí el trobem citat per primera vegada l'any 1360 en una venda emfitèutica d'Elisenda de Fornells a Berenguer Umbert.   Anys més tard, el 1388, es en Bernat Umbert que atorga capítols matrimonials.  Poc temps després el 21 de febrer de 1411 Sanxa Rovira ven el mas Barral, posteriorment anomenat mas Umbert.  No és, però, fins  el 1521 que trobem un membre d'aquesta família, en Berenguer Umbert que dona continuació ininterrompuda d'aquesta nissaga fins els nostres dies. (Més informació)

 

VILARÓ.-  Cognom procedent de la vila de Sant Just d'Ardèvol (Solsonès), on ja apareix a mitjans del s. XVI.    D'aquesta vila va venir en Ramon Vilaró Sala que es casà el 1699 amb Maria Santamaria Galceran, dels quals en són descendents els actuals Vilaró tianencs i montgatins  ("Can Po de Bigas" o Can Verolà").

 

VILLÀ.-   El primer d'aquesta nissaga a Montgat fou en Maties Villar Portell, de Vilassar, fill de Francesc i de Caterina, qu l'any 1757 es casà amb la pubilla de Can Gili, Eulàlia Gili Tolra (vegeu el cognom Gili).  D'aquest matrimoni en són descendents els actuals Villà.

 

XIVILLÉ.-  Nissaga marinera originària de Premià, el primer Xiviller arribat a Montgat fou en Francesc Xiviller Codina (* Premià 28-4-1839), fill de Josep Xiviller Bertran i d'Agueda Codina Ariolas, que es casà el 6-3-1860 amb la montgatina Filomena Mas Ramentol.   D'aquest matrimoni els fills mascles que romangueren a Montgat, Josep i Francesc, només tingueren filles, això va fer que actualment aquest cognom s'hagi extingit pel que fa a Montgat.

 

 

Cognoms montgatins. V. 16.05

 

Tornar a la pàgina d'inici                                              Tornar a la pàgina de genealogia