CREU ROJA MONTGAT-TIANA – 100 ANYS (I)

 

Corria l’any 1859, en el decurs de la guerra entre França i Àustria pels territoris de Llombardia, els exercits austríacs del emperador Francesc Josep I i les tropes de la coalició de França i el Piamont, comandades per Napoleó III es trobaren prop de la vila llombarda de Solferino.  Fou una batalla terrible, amb prop de 40.000 morts i ferits estesos al camp de batalla sense que ningú tingués cura d’aquestes víctimes.  Aquest fet impressionà a n’en Jean Henri Dunant (1828-1910), negociant i filantrop suís que es trobava casualment prop del camp de batalla per entrevistar-se amb Napoleó III.

 

La penosa situació de les víctimes de la batalla trasbalsà a n’en Jean Henri Dunant, que destinà tots els seus esforços, desatenent els seus propis negocis, per crear un organisme dedicat al socors dels ferits de guerra.  Aquests esforços el portaren a la fundació, junt amb un militar, el general Guillaume Dufour, dos metges, Théodore Mannoir i Luigi Appia i un advocat, Gustave Mognier, tots ells suïssos com en Dunant, una societat coneguda com a “Comitè dels cinc”, que posteriorment impulsaren amb l’ajut del govern Suís una reunió amb diplomàtics de 14 estats, entre ells Espanya, que tingué lloc l’octubre del 1863, en la que s’acordà de la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja que, sota una bandera de pau amb una creu vermella sobre fons blanc (la bandera suïssa amb els colors invertits), s’ocupés de l’ajuda als ferits de qualsevol enfrontament armat, amb plena neutralitat.  L’adhesió d’Espanya a la Creu Roja tingué lloc en el 1r. Conveni de Ginebra el 1864 i la creació del comitè local de Barcelona, el primer de Catalunya, el 1872.

 

Ara fa cent anys, el 9 de juliol del 1905 es reuneixen en un immoble del carrer de Sant Jaume de Tiana un grup de tianencs (els que formaran la Junta de Govern) amb tres membres de la Comissió Provincial de la Creu Roja de Barcelona, els senyors Josep Ventura Toldrà, Marià Roig Ferrer i Conrad Bassa Trias, presidits per en Josep Bordas Roca en representació del delegat provincial, els quals acorden la constitució de la Comissió de Districte de Tiana (equivalent a l’actual Assemblea Local)

 

La primera Junta de Govern, presidida per en Roderic Robert Laporta, fou formada per  Josep Sabaté Llop, Joan Garí Botey, Joan B. Garcia de Zurbano Rojo, Joaquim Nolis Ginesta, Joan Artusa Cruspinera, Antoni Clapés Galceran, Feliu Ribas Pagès, Salvador Giró Fàbregas, Mn. Pere Martí Deus, Bernat Puigdemon Llimona, Feliu Barbeta Rovira, Jaume Rovira Cusó, Francesc Pujol Xicota, Pere Artusa Cruspinera, Joaquim Bruguera Giró, Joan Salada Cusó i Mn. Joan Serra Puig, secretari. Durant aquest primer any ingressaren 15 voluntaris, un d’ells de Montgat i la resta veïns de Tiana.

 

Davant l’evidència que la zona de la vila més necessitada de les accions de Creu Roja era el barri de Les Mallorquines per la seva intensitat industrial, la primera de les decisions que es varen prendre fou la creació el 6 d’agost del mateix any d’una comissió, formada pels senyors Roig i Sabaté,  per a la instal·lació d’un ambulatori a l’esmentat barri.  A partir d’aquesta data actua com a secretari en Joan Garí Botey que fou alcalde de Tiana del 1909 al 1920 i promotor de la construcció del tramvia que uniria el centre de la vila amb l’estació de tren de Les Mallorquines.

 

L’any següent, 1906, el cos de voluntaris s’incrementa amb 13 persones més, dels quals 11 veïns del districte II (Montgat i Les Mallorquines).  També es registren l’alta com a socis protectors tres dels principals industrials d’aquesta barriada, Srs. Barrau, Gaillard i Casamitjana,  Aquest increment per part del veïnatge de les Mallorquines cal interpretar-ho com a conseqüència del serveis oferts per la institució i que es consoliden l’any 1910 amb la cessió per el Sr. Barrau d’un local de la seva fàbrica per a la instal·lació d’un dispensari.

 

L’any 1911 es produeix un naufragi amb nombroses víctimes badalonines.  La Creu Roja de Tiana organitza una col·lecta per recaptar fons en benefici dels damnificats.  Hi col·laboren en l’acte la Junta de Govern i tots els socis i voluntaris, així com la Corporació Municipal i representants de les principals entitats Tianenques: “El Dorado”, “Els Nou Pins” i la “Sociedad de San Antonio”, acompanyats per la banda de música de Badalona.

 

Tot i aquestes activitats i les que en aquests anys realitzà la nou nada Creu Roja, potser la que més va colpir als voluntaris i que posà a prova la seva dedicació fou un fet esdevingut al barri de Montgat el 14 de juliol de 1916.   Un grup de nens que jugaven al carrer es varen veure sorpresos per un esllavissament de terres i el trencament d’un mur de la finca de Can Ribas, que va causar set morts i nombrosos ferits, entre les víctimes mortals tres fills d’una humil família de pescadors, els Xivillé Abad.   La Creu Roja intervingué amb tot el personal i medis materials disponibles.  Malgrat això, uns mesos mes tard es produí una picabaralla amb les autoritats municipals doncs aquestes pretenien que la Institució es fes càrrec del material que posteriorment  la farmàcia facilità als ferits (cal recordar que en aquella època no hi havia un sistema sanitari gratuït i la condició força humil de les famílies afectades).   Fetes consultes amb la Delegació regional, aquesta dictaminà que no era competència de la Creu Roja el lliurament de material de farmàcia a les víctimes, més encara si es te en compte que la C.R. intervingué amb els seus propis medis, sense demanar material de cura de cap mena.

 

Durant aquests primers quinze anys de vida de la nostra Creu Roja es succeeixen diversos canvis en la seva presidència:  Josep Sabaté, Joaquim Bruguera, Salvador Vallverdú, Jesús Planells, Alfons Pagès, tots ells, amb excepció dels Sr. Bruguera, farmacèutics  de Tiana.  A partir del 1921 es produeix una manca de documentació que impossibilita seguir el detall de la història de la nostra Entitat fins ben entrada la dècada del 1960.

 

Abelard Chimisanas i Julià