CONFRARIA DE PESCADORS DE NTRA.SRA. DE L’ALEGRIA
.
La devoció per la Mare de Déu de l’Alegria és
centenària en la vida montgatina i tianenca Segons un treball publicat per un
monjo cartoixà, cap l’any 1500 li fou erigit un altar a l’església parroquial de
Sant Cebrià de Tiana, probablement per perllongar el culte que els monjos
dedicaven a Santa Maria al seu monestir de Montalegre, construït entre els anys
1415 i 1463, doncs eren aquests monjos els que s’ocupaven del culte i
l’administració d’aquesta parròquia, com a rectors o vicaris.
Els documents més antics en que es fa
referència al culte a la Mare
de Déu de l’Alegria es remunten a la segona meitat del S. XVII: El 1673 Marianna muller de Benet Riera fa una
deixa testamentària per la celebració d’una missa a l’altar de l’Alegria,
tanmateix els anys 1695, 1697 i el 1710 hi trobem altres donacions
semblants. Prova de la devoció per la
patrona de la nostra Confraria és un acta signada el 8 de maig de l’any 1696 que
diu: “Nos Franciscos Rosal Diaca en drets
Dr. en lo espiritual y temporal ... per lo Illm Sr Manuel de Alvas ..... Bisbe
de Barcelona.... notificam y fem saber a tothom generalment com La Santedat de Nostre Ssm.
Pare Innocensio Papa XII .. lletras apostolicas dadas en Roma en Sta. Maria la Major... als vuit dias
del mes de octubre del any 1695 de son Pontificat .. concedeix
misericordiosament... en lo segon dia de Pentecostes desde las primeras vespras
fins al solpost del dia de la mateixa festa visitaran la capella de Nostra
Senyora de la Alegria
de la Iglesia
Parroquial de Sant Cebria de Tiana... indulgencia plenaria y remisió de tots los
pecats...”
No hi ha constància de l’antiguitat del
culte a la Mare
de Déu de l’Alegria per part dels pescadors de Montgat, doncs no s’ha trobat
cap document que faci referència a la constitució de la Confraria. Malgrat això cal pensar que
és de l’època citada, mitjans o finals del S. XVII, doncs l’antiga imatge del
1701 duia la inscripció: “Patrona
dels Pescadors que es venera en la
Parròquia de Tiana”.
Malauradament aquesta imatge fou destruïda l’any 1936.
No és fins el 29 de juny del 1732 en que es
documenta l’existència de la
Confraria de Pescadors, amb un acta que diu així: “Convocat y congregat lo consell general
dels confrares de la
Confraria baix la Invocació de Nostra Señora de la Alegria construida en la
parroquial Iglesia de St. Cipria de Tiana Bisbat de Barcelona en la Rectoria de dita Iglesia
parroquial en la qual invocació intrevingueren y foren presents...”. Segueix la relació dels administradors: Pau
Batlle i Esteve Milás i de 14 confrares i el motiu de la convocatòria que era
el de prohibir anar a pescar els dies de festa baix sanció de sis sous.
De notable interès per la història de la Confraria és un llibre
de comptes que es conserva en l’arxiu parroquial de Tiana i que abasta els anys
1766 fins el 1816. S’inicia el 21 de
setembre de 1766 amb el canvi d’administradors; hi son elegits Anton Matheu y
Alsina i Joan Codina, substituint els anteriors, en Pere Nadalmay i en
Francisco Font. En els comptes de l’any
1785 hi figura una reserva de diners per la futura construcció d’un
retaule. L’any 1787 es paguen a
l’escultor Jaume Sunyol 130 lliures com a primer avançament de les 440 de les
pressupostades per dita construcció, que és finalitzà l’any 1788 amb la
reconstrucció de l’altar. L’any 1808 hi figuren diversos pagaments per una
bandera, domassos, serrells, tovalles, seda, cortines i tarima per l’altar
major. Durant aquesta primera meitat del
segle XIX els pescadors i mariners celebraven oficis per Sant Joan
(probablement precedent de l’actual festa major), per Sant Pere, així com per
Sant Cebrià, diada del titular de la Parròquia.
A partir de l’any 1816 no trobem cap
document a l’arxiu parroquial de Tiana que faci referència a la Confraria de la Mare de Déu de
l’Alegria. És justament l’any en que en
uns terrenys cedits per en Pau Matheu-Alsina Sanpere comencen les obres de
construcció de la futura església parroquial de Sant Joan i Santa Maria de
Montgat, obres que per manca de suport econòmic restaran aturades quaranta
anys. Quan el 29 de desembre de 1867
deu anys desprès de la seva benedicció es declara parròquia, als montgatins ja
no els hi cal anar a la parròquia de Sant Cebrià i el culte a la Mare de Déu de l’Alegria
desapareix. Pel que fa a la confraria de
pescadors no en tenim cap testimoni des d’aquell llunyà 1816 fins l’any 1857 de
la benedicció del nou temple. Pot ser la
documentació d’aquesta època va passar a l’arxiu parroquial de Montgat que fou
destruït el 1936 ?, pot ser la guardava el patró major a casa seva ?. L’única dada que hem trobat d’aquells anys
és l’existència l’any 1888 d’una mútua amb el nom de “Sant Jaume”, que el 1910
figurava com “Confraria de Sant Jaume”.
Pel que fa al de
l’antiga patrona dels pescadors, la
Mare de Déu de l’Alegria, seguia al seu altar, sense que se
li retés cap ofici ni devoció especial, doncs els que havien sigut els seus
devots, els pescadors, ja no hi pujaven.
L’any 1886 fou consagrat l’actual temple parroquial de Sant Cebrià de
Tiana. Això portà com a conseqüència
que el temple primitiu quedés tancat totalment al culte i l’advocació de la Mare de Déu de l’Alegria
s’oblidés, tot i que conservà al seu interior l’altar i l’imatge.
Afortunadament, cap
el 1908, un grup de tianencs amb gran amor pel seu poble i les seves
tradicions, va impulsar la restauració de l’antiga església parroquial i el
culte a la Mare
de Déu de l’Alegria, traslladant l’imatge des del seu altar al presbiteri, com
a titular del temple, anomenat des d’aleshores ermita de l’Alegria. També es va instaurar la celebració per la
diada de Pasqua de Resurrecció d’un
aplec, molt celebrat tant pels tianencs com pels montgatins, així com l’edició
d’uns Goigs que, en recordança del patronatge de la Confraria de Pescadors,
diu en un dels seus versos:
Vos
aclamaren Patrona
els
pescadors de Montgat
que
vostra mà auxili els dóna
en els
temps de tempestat.
Una
antiga confraria
vostre
poder diu arreu:
Oh
Verge de l’Alegria !
oïu
sempre nostra veu.
És així com la que fou patrona dels
pescadors i, per extensió, de Montgat doncs en aquells temps tots els
montgatins eren pescadors, es venerada ara com a patrona dels tianencs.
Abelard
Chimisanas i Julià