NOMS, RENOMS I MALNOMS MONTGATINS

 

Montgat, com a la majoria de pobles del nostre país, es mantenen forces noms referits a terres, masies, accidents geogràfics, etc.,  que en el decurs dels anys han anat configurat la nostra història i d’altres que amb el pas dels temps han anat desapareixent i que només els podem trobar en antics i polsosos documents.  També però, formant part del nostre record, trobem apel·latius de montgatins que es coneixien més pel seu àlies o pel de la casa que pel cognom familiar.

 

Decidir un mètode de classificació d’aquests noms i malnoms és una tasca un xic complicada: pel seu origen, localització, etimologia, època, etc..  En el cas de Montgat hi ha però una dificultat afegida: el coneixement documental de noms sense referència geogràfica que permetin decidir si pertanyen al nostre poble o al veí de Tiana.

 

Assumint aquestes dificultats detallaré uns quants noms, tot i que en molts d’ells desconec la seva ubicació i, com tants d’altres, el seu origen.  Aquest és el cas, pel que fa a l’origen, del nom de Montgat i el de Les Mallorquines.

 

Entre els noms de lloc que han desaparegut trobem:  lo Camp de Mar, el Perpinyobol, la Costa de Santa Susanna, Sant Martí, la Creu de Santa Madrona, les Feixes de Mar, la Guixera, la cova de Sans, la pedrera dels Frares, la cova de la Riera, Can Fricasenya, les Murtreres, Vallcirera, el Riutet, el Pla d’en Pelegrí, les Pinyaseres, La Plana, els Vilars, les Clotes, lo Ramell, Ros de Mar, la Baurella, el Torrent del Pelegrí (actual Riera d’en Miquel Matas), Serradeix, el Torrent de La, el Torrent de l’Om o Riera de Montgat (actual carrer del Mercat cap amunt), la riera de Sant Martí (Riera d’en Font), el torrent de Can Regalat, el pont d’en Reganya., l’Aixarnador.

 

Pel que fa al nom de les masies, la majoria amb noms d’origen familiar amb escasses excepcions:  Residència dels Claretians (antigament Can Ballester, Can Llorens o Can Santana), Can Umbert (antigament Mas Barral), Can Mitjaermilla; Can Dents, Club de Tenis (antigament Manso Martí, Can Galceran de Vall o Can Galceranet),  Can Regent (Manso Palau i torre del Marquès de la Manresana), la torre de la Marquesa (Can Pallejà), can Verolà (can Po de Vigas), can Gili, can Panyell, can Miquel Matas.  Entre les desaparegudes cal destacar:  Ca n’Alsina (antigament Can Truït i Can Matheu, enderrocada dues vegades, de la primitiva edificació solament hi resta la torre de guaita, Can Carandini (també denominada Can Jan, Can Pique i Can Tusquella), Ca n’Antonet, Can Regalat, Can Codina de Mar, ca la Guixaira, Can Maurici, Can Serra, la Casa Cremada i Cal Nu.

 

Si ens referim als establiments comercials, els noms populars, com arreu,  generalment s’originaven amb el del seu propietari (ca l’Enric, ca la Carmeta, ca la Remei, ca la Barbereta, ca l’Isidre, ca la Manica, etc.), per l’origen d’aquest (can Massanet) o pel tipus de negoci (cal Ferrer, cal Carreter, cal Baster, cal  Tripaire, cal Carboner (tot i que cap dels actuals membres d’aquesta família no s’han dedicat mai al negoci del carbó encara són els de cal Carboner), el Seu, etc.   Un altre cas és la utilització del acrònim del cognom familiar (Can Chimi, la Parra), o els dels àlies dels propietaris (cal Nu, can Passió, etc).

 

La llista més extensa de renoms o àlies és el que te com a protagonistes a individus i que posteriorment han derivat a la família o la casa.  Encara que una majoria ja han desaparegut, encara en podem trobar un bon nombre utilitzats actualment.  Heus ací una mostra:

 

Cal Gran, ca l’Isidret, ca la Cacauera, ca la Carmeta, ca la Catra, ca la Manau, ca la Nilla, ca la Passarella, ca la Pianista, ca la Polda, ca la Quica, ca la Sorda, cal Drop, cal Negre, cal Net, cal Pixat, cal Recader, cal Ros, cal Sereno, cal Tarero, cal Ted, can Berto, can Cabreta, can Corneta, can Faba, can Fantasia, can Fica-i-treu, cal Gavano, can Gori, can Lella, can Licores, can Marcual, can Massanet, can Nassari, can Pai, can Passió, can Pau Biel, can Pelo libro, can Pepis, can Picapanís, can Pipo, can Polit, can Prenda, can Quildo, can Rosó, can Rutllat, can Santos, can Sarassa, can Set duros, can Tano, can Tidé, can Tòful, can Viola, Can Salvi, el Barber de Sevilla, el Cap de totxo, el Cavall de bastos, el Moro, el Paraiguero, el Soldadet, el Tic, els Pastors, en Boques, en Catarrisques, en Claueta, en Maias, en Matagats, en Mona, en Ninus, en Patata boja, en Samora, en Sani, l’Alsineta, l’Andaluç, l’Antuana, la Bullanga, la Huerta, la Manica, la Muda, la Parra, la Picorda, la Pinyonaire, la Tallereta, la Tango, en Morros d’esclop, can Dadà, ca l’Artusa, cal Nu, el Casat, la Campaneta, el Negus, el Sani, ca la Nilla, ca l’Andalusa, l’Antuana, la Ligera, en Sardineta, en Canoevo (per Can Genovevo), en Cambras, l’Americanu, en Camallarg, en Nabo.

 

Aquests malnoms, ben vius no fa gaires anys, malgrat que algun d’ells poden semblar amb un origen pejoratiu, eren assumits amb tota normalitat, pot ser per les dificultats per individualitzar les persones, que per la forta endogàmia coincidien ben sovint en noms i cognoms: els Codina, Rovira, Matons, Pruna, etc, en el cas del nostre poble.

 

En els darrers 50 anys aquesta situació ha canviat.  S’ha diluït la concentració de cognoms del país per la forta arribada d’immigració procedent de la resta d’Espanya (actualment els 20 cognoms més abundants a Catalunya son d’origen castellà) però les dificultats d’identificació han augmentat. Pot ser per això han canviat els costums alhora d’inscriure els nadons oblidant els noms tradicionals dels nostres avis, fins el punt que s’haurà de canviar la dita “de Joans, Joseps, Peres i ases, n’hi ha per totes les cases” per la de “de Marcs, Alex, Pols, Arnaus i ases n’hi ha per totes les cases”.   Tal vegada d’ací a unes dècades aquests noms ja no ens semblaran tan originals i tornarem als antics i tradicionals Joan i Maria, els més utilitzats al nostre poble en els darrers quatre segles.

 

                                                                                    Abelard Chimisanas i Julià