MONTGAT: UNA IDENTITAT CANVIANT
Si ens endinsem en la història escrita més
llunyana del nostre poble trobarem que amb el nom de Parròquia de Sant Cebrià
de Tiana (*) primer, i recentment amb el de Vila de Tiana, es descriu una part
del territori del nostre país que no ha sofert cap canvi en la seva integritat
territorial, fins la segregació del municipi de Montgat. Així quan quelcom parlava de Tiana es
referia al mateix que hom ho fa actualment.
En el cas del nostre poble no ha estat
així. Montgat actualment és el nom
propi d’una vila amb un terme municipal amb un perímetre que s’inicia al final
del antic torrent de Can Regalat, segueix en línia recta cap a les carenes dels
turons de l’Orella i d’en Joan de les Dents fins el turó d’en Sariol, gira a noranta
graus, també en línia recta, cap a la Riera de Sant Jordi, d‘ací puja per la
travessia de Can Gel fins la carretera de Tiana, pel nord de l’actual Parc del
Tramvia, part alta de l’avinguda Jordana, fins enllaçar amb el camí Baix
d’Alella cap el torrent de la Huguera fins al mar.
Malgrat que, pels qui desconeixen la nostra
història, pugui semblar que sempre ha estat així, cal dir que en el decurs dels
segles el nom del nostre poble ha significat realitats ben diferents.
La cita més antiga de Montgat, de l’any 991,
feia referència solament al Turó d’aquest nom, i el castell que hi havia al seu
cim, i així va seguir fins uns segles mes tard que va incloure la masia de Can
Matheu (Ca n’Alsina) i el ferrer del Camí Ral, que en els llibres sagramentals de Tiana a mitjans del segle XVI ja
s’hi referia com “de Montgat”. Poc
després, al segle XVII, quan els pescadors de Tiana començaren a establir-se a
ran de platja en humils habitatges, poc més que barraques, ja s’utilitzà
Montgat per indicar el primer nucli habitat, des del Turó fins la Riera d’en
Font i des del Camí Ral a la platja o sigui el que avui coneixem com a Barri
Antic.
Aleshores, si el nom de Montgat era únicament
l’indicatiu de l’actual Barri Antic, per que al constituir-se com a municipi
independent se l’hi va donar aquest nom a tot el terme i no un altre, com per
exemple Tiana de Mar (com així ho feren Premià o Vilassar) ?.
A principis del segle XIX l’únic nucli habitat era el Barri de Montgat, (tret d’onze casetes a l’arrabal de Les Mallorquines, habitades segurament pels treballadors de les guixeres) i diverses masies disseminades. Es per això que quan l’any 1816 s’inicien les obres de construcció de l’església es fa en aquest barri de pescadors, constituint-se en parròquia l’any 1867 amb el nom de Santa Maria de Montgat (més endavant Sant Joan de Montgat), ampliant-ne deu anys més tard els límits des del torrent de can Regalat fins el de l’Huguera. Així és com els veïns de Les Mallorquines i de les masies disseminades, tot i no ser montgatins amb sentit estricte (només ho eren els del barri de Montgat), si que depenien d’aquesta parròquia i poc a poc començaren a assumir aquesta identitat, que es materialitzà l’any 1933 amb la constitució del municipi que prengué el mateix nom de la parròquia, així com la seva identitat geogràfica. És probable que si l’església parroquial s’hagués construït uns anys més tard, amb majoria de veïns a Les Mallorquines, hauria estat edificada en aquest barri i aleshores cal pensar que el nom del municipi hauria estat “Les Mallorquines” i nosaltres seriem mallorquinencs en lloc de montgatins.
Com es veu, el territori referenciat pel topònim
Montgat va anar evolucionant en el decurs dels segles. Primer fou el nom d’un turó, més endavant es
referí al barri de pescadors de Tiana, després com a parròquia amplià el seu
territori més enllà del nucli del que va néixer i finalment donà nom a tot un
municipi.
Però no va ser solament aquests els canvis del
nostre territori. L’any 1926, quan
encara el nostre poble formava part del municipi de Tiana hi va haver un intent
de l’Ajuntament de Badalona d’agregar-se la barriada de Les Mallorquines amb
l’excusa de la proximitat amb el barri Manresa i els serveis que es donaven per
part de Badalona (l’atenció al dispensari dels accidentats i la conservació de
les llambordes de la carretera).
Efectivament l’11 d’octubre del 1926 l’alcalde de Badalona notifica al
de Tiana l’acord de ple d’annexionar-se aquesta barriada “habiendo acordado también que, si dentro del plazo de un mes, no se ha
recibido contestación al presente requerimiento, o que la que se recibiere
fuese negativa, se instruirá expediente al Gobierno para la resolución del
caso”. És com a mínim insòlita
aquesta pretensió del consistori Badaloní, doncs si calia fer una absorció hi
havia més raons perque fos del barri de Manresà per part de l’Ajuntament de
Tiana, ja que eren precisament els veïns d’aquest barri els que treballaven i
feien vida social a Les Mallorquines, que no pas a l’inrevés. Com és lògic el consistori de Tiana per
unanimitat rebutjà de ple aquesta absurda pretensió del de Badalona i l’annexió
fracassà.
Un altre canvi, ja constituït el nostre
municipi, fou la segregació del Barri de Montgat. Era l’any 1938 i el barri de Les Mallorquines, amb la seva forta
industrialització, havia incrementat el número d’habitants i gaudia de la
majoria de serveis. Sia per que el
veïnat de Montgat es considerés menyspreat en les seves reivindicacions o per
raons polítiques (era una època, en plena guerra civil, de fortes tensions, en
que en molts ajuntaments els interessos de partit estaven pel damunt de
l’administració del municipi, agreujats en molts casos per la caòtica situació
del moment), el cas, per les motivacions que siguin i que caldria estudiar a
fons, és que la majoria del barri de Montgat demanà la segregació de la resta
del municipi. Per Decret del 7 de
setembre de 1938 de la Generalitat de Catalunya s’autoritza la segregació i el
17 d’octubre es constitueix el nou consistori presidit per l’alcalde en Joan
Pont Batlle. Sembla ser que no s’arribà
a concretar els límits entre els dos pobles, que no es posaven d’acord, doncs
no coincidien llurs propostes.
Finalment el 31 de gener de 1939 el delegat de l’autoritat militar
franquista que es feu càrrec de l’Ajuntament de Montgat declarà il·legal el
Decret de segregació i així acabà el municipi de Montgat de Mar. De tota manera fou paradoxal que el
territori que secularment ostentava el nom de Montgat hagué de cedir aquest nom
a favor del que fins l’any 1933 era el barri de Les Mallorquines i mantenir el
seu propi amb l’afegitó de “de Mar”.
A partir d’aquesta data, ultra designar el nom
de la població, Montgat va continuar essent la denominació del barri conegut
popularment com “Montgat del Peix”,
fins que el 31 de gener de 1986 es decideix el nom del barri pel l’actual
“Barri Antic”.
Esperem que el nom del nostre poble no pateixi
més canvis i per això caldrà lluitar per defensar la seva identitat i
pertinença al Maresme i impedir que desaparegui engolit per la megalòpoli
barcelonina. Qui recorda els vells Sant
Andreu del Palomar, Sant Genís dels Agudells, Sant Gervasi de Cassoles, Les
Corts de Sarrià, etc.?, o Sant Martí de Provençals que, per la genial idea
d’algun polític-urbanista-informàtic, aviat només serà conegut pel nom de
“Vint-i-dos arrova”
Abelard Chimisanas i
Julià
(*) Antigament la Parròquia era alhora demarcació religiosa i administrativa, antecessora dels actuals municipis, denominació que encara es conserva al Principat d’Andorra.