Seguint amb la història del nostre poble, voldria fer esment a la d’una família montgatina, pot ser la que, amb la documentació que tenim a l’abast, és la més antiga de Montgat. Em refereixo a ca n’Alsina. Tal vegada regirant els arxius històrics podríem trobar altres antigues nissagues, però en cap cas assentades tants anys en el territori que actualment ocupa la vila de Montgat, tret possiblement de Can Umbert, tot i que d’aquesta família la documentació més antiga que es conserva és de gairebé dos segles més tard.

L’any 1212 Beatriu de Barberà fa donació al Monestir de Sant Cugat dels drets que posseïa sobre el Mas Truhit. D’aquest mas n’era posseïdor del dret d’establiment, (qui hi vivia i treballava les terres), en Berenguer Matheu, és per això que en el decurs dels anys va canviar el nom per el de Mas Matheu.

La manca de documentació no ens deixa resseguir el fil de la història fins a mitjans del segle XV en que un descendent d’en Berenguer, l’Antoni Matheu (a) Nadal, ens permet continuar la nissaga, ara sense interrupcions, fins als nostres dies.

L’Antoni Matheu es casà amb Àngela Galceran, de Can Galceran de dalt, de Tiana, i a la seva mort l’any 1575, deixà hereu al seu fill Joan. Probablement en aquest segle fou construïda la masia que romangué fins fa pocs anys i de la que tan sols hi resta la torre de guaita, encara que podria ser de construcció anterior. El que sí s’ha confirmat és la seva existència a mitjans del segle XVI.

En Joan Matheu Galceran, pagès i pescador, es casà cinc vegades i tingué al menys 12 fills. Amb la primera muller, Eulària, tingué en Pere Matheu, l’hereu, i amb la quarta, Joana Lledó, de Cabrera, el fadristern Gabriel. En Gabriel Matheu Lledó, es casà el 1625 amb la pubilla de Ca n’Alsina de Vilassar, na Mariàngela Alsina Matheu i, com era costum al fer-se càrrec de la heretat de la seva dona, n’adoptà també el cognom. Per la seva proximitat amb la capella de Sant Joan que hi havia al Turó de Montgat, la família Matheu feia les funcions de guarda o sagristans d’aquesta capella.

En Pere Matheu, morí el 1635, instituint hereu Joan Matheu, el gran dels seus 9 fills.

Tal com hem dit, en Gabriel Matheu s’instal·là a ca n’Alsina de Vilassar. Dels vuit fills que va tenir, l’hereu Jeroni, va ser capturat per corsaris i morí l’any 1675 pres a l’Alger. Cal dir que en Gabriel també fou fet esclau per pirates cap l’any 1628, tot i que va ser rescatat i tornà a Vilassar. Al morir en Jeroni, el seu pare instituí hereu a l’altre fill Jacint Alsina. Aquest es casà dues vegades: amb Mariàngela Bosch i amb Maria Abril i tingué 10 fills, el més gran dels quals, també anomenat Jacint com el seu pare, es casà el 1691 amb Mariàngela Puig Ribas, de Cabrera. Aquest Jacint Alsina Bosch no sobrevisqué al seu pare, el qual feu hereu al nét, que seguint la tradició també es deia Jacint.

Entretant en Joan Matheu, de Montgat, morí sense descendència i l’heretat de Can Matheu passà a la branca dels Jacint Alsina de Vilassar els quals hi posaren com a masovers a una família originària de Badalona anomenada Sunyol, -aquests Sunyol foren també avantpassats dels actuals Mateu-Alsina, dels de Can Umbert i dels Suñol de Can Parxet-. Aquesta situació es perllongà fins l’any 1745 en que en Jacint Alsina Puig es feu càrrec personalment de Can Matheu passant a residir-hi amb tota la família. Del seu matrimoni el 1717 amb Teresa Campins Roura, de Cabrils, tingué 6 fills, el més gran l’hereu Antoni adoptà el cognom compost Matheu-Alsina, tot i que tant ell com els descendents foren coneguts popularment com Alsina, així com l’heretat de Montgat que passa a denominar-se Ca n’Alsina.

L’any 1766 fou confiat el càrrec d’administrador de la Confraria de pescadors de Ntra.Sra. de l’Alegria a l’Antoni Matheu i Alsina Campins. També per aquestes dates la gent de Ca n’Alsina eren els encarregats de pujar, amb animals de bast, l’aigua al Castell. Com que el compromís era de pujar l’aigua tan sol per el consum d’homes i animals i aquesta s’utilitzava també per regar, l’Antoni posà plet contra el Governador del Castell, que resolgué el capità general de Catalunya, el Compte de Ricla, a favor de l’Alsina.

L’Antoni Matheu i Alsina es casà dues vegades: el 1743 amb Maria Carbonell Pons, de Vilassar i el 1752, ja a Montgat, amb Esperança Sanpere Regàs, d’Alella, i tingué 14 fills, dels quals el més petit, en Pau Matheu-Alsina Sanpere, en fou l’hereu ja que els altres tres nois no arribaren a l’edat adulta.

L’any 1816, en un terreny de Ca n’Alsina cedit per en Pau, comencen les obres de construcció de la que gairebé 50 anys més tard serà l’església Parroquial de Santa Maria i Sant Joan de Montgat. L’única condició d’aquesta cessió era el privilegi a perpetuïtat de, un cop iniciat el culte, mantenir un banc a l’església sense obligació de pagar la quota que acostumaven a pagar les famílies que l’hi tenien.

També en Pau es casà dues vegades: el 1796 amb Anna Ma. Francí Armadans i el 1812 amb Ma. Teresa Codina Rovira (dos anys abans el pare de la Ma. Teresa fou mort pels francesos d’una escopetada), amb les que tingué 14 fills, dels quals només dues noies i un noi tingueren descendència. El noi, en Cebrià Matheu-Alsina Codina, tanmateix també es casà en dues ocasions. La primera el 1843 amb Eulària Umbert Iglesias, entroncant així les dues famílies més antigues de Montgat: ca n’Alsina i can Umbert. L’any 1847 vengueren la vella masia, que fou parcialment escapçada i un tros de terra, per la construcció de la via del ferrocarril i construïren una nova masia uns metres més al nord a tocar del camí Ral.

L’any 1857 fou consagrada la nova església i deu anys més tard fou declarada Parròquia i el capellà volgué cobrar la quota del banc a n’en Cebrià sense respectar els pactes contrets amb el seu pare, el que motivà que tragués el banc de l’església i deixés d’assistir, tant ell com la seva família, a totes les funcions religioses inclosa la Missa, situació extraordinària per l’època i que es perllongà fins la seva mort l’any 1890. A petició del seu fill Jaume i amb el suport de Mossèn Roc Comas, l’any 1900 el bisbe Josep Morgadas autoritzà el retorn del banc a l’església respectant els drets establerts.

En Cebrià Matheu-Alsina Codina tingué 13 fills dels seus dos matrimonis i a la seva mort deixà hereu en Jaume. L’any 1898 en Jaume construí la Sala Alsina, que dirigí el seu germà Joan. Aquesta Sala Alsina fou bressol de nombroses activitats culturals i cíviques i embrió del actual Centre Recreatiu i Cultural.

En Jaume morí 13 anys després del seu pare sense haver contret matrimoni, passant l’heretat al seu germà Alfons Mateu-Alsina Umbert, l’únic amb descendència. L’Alfons, que contragué matrimoni l’any 1901 amb Rosa Prats Soley, tingué vuit fills ( dos nois i 6 noies) i morí l’any 1922 instituint hereu el seu fill Cebrià.

Com l’any 1847 es repeteix la situació l’any 1967. L’ampliació de la carretera N-II va motivar l’enderroc de la masia construïda 120 anys abans i l’aixecament d’una nova casa dins els mateixos terrenys. Tanmateix l’any 1987, amb la construcció del passeig marítim, s’enderroca el que encara restava de la vella i centenària masia del S. XVI., de la que solament hi queda la vella torre de guaita, un dels símbols del nostre poble