La devoció per Sant Martí, portada a Catalunya per les tropes franques durant l’època carolíngia, fou molt extensa en les nostres terres durant l’edat mitjana, com és demostra per les nombroses ermites i capelles que es troben al llarg dels camins i pels pobles que tenen aquest Sant com a titular de llurs parròquies (Teià, Arenys de Munt, Centelles, i tants d’altres), sense oblidar el patrocini del Monestir que es troba al mític cim del Canigó. Fou també patró i protector de nombrosos oficis i gremis.

La capella de Sant Martí de Montgat te uns 6,50 metres de llargada (sense comptar l’absis) i 5,50 metres d’amplada. La porta de 80 cms. d’amplada per 1,70 metres d’alçada es de volta rodona i al damunt, així com a l’absis hi ha sengles finestretes de 40 per 15 cms., tancades amb uns vitralls al·legòrics del Sant. La façana principal és rematada amb un petit campanar d’espadanya. Actualment a l’interior de la església hi podem admirar dues remarcables obres de l’artista badaloní Domènec Giró: Presidint l’altar una reproducció de la creu romànica del S. XI coneguda com la Majestat Batlló i a la paret lateral una imatge de Sant Martí pintada sobre fusta, reproducció d’un frontal d’altar de finals del S. XI procedent de la església romànica d’Ix. Els originals d’aquestes dues obres es troben al Museu d’Art de Catalunya.

Les primeres referències documentals ens porten al segle XI, concretament el 18 de març del 1027 en que "Ega" fa donació al Monestir de Sant Cugat del alou que posseeix a Tiana, "et ipsa ecclesia qui ibi est fundata s.Martini,…Que est hec omnia in chomitatu Barch, in Maretima, in parrochia de Tizana" en el lloc denominat "Monistrolo" i en el que s’hi troba una església dedicada a Sant Martí. Cal dir que si bé aquestes dades ens poden donar una data documental, ben segur que la seva advocació i la construcció original és anterior, tot i que hagi pogut ser modificada al segle XII.

Per referències documentals consta que a finals del S. XI per aquests voltants existia una capella dedicada a Santa Susanna. Pot ser que fos aquesta mateixa que hagués canviat d’advocació, tot i que m’inclino a creure que es tracta de dues esglésies diferents, la de Santa Susanna totalment desapareguda.   L’any 1098 en un decret del papa Urbà II es confirma la propietat amb l’advocació de Sant Martí.

Cal dir que del S. XVI al XVIII els terrenys que envoltaven la ermita (actual Turó del Mar, les Vilares i el Parc de la B-20) es coneixien pel nom de "Sant Martí", així com la riera d’en Font, també coneguda com Riera de Sant Martí.

El fet que aquesta església tingués el seu propi cementiri ens fa suposar que, anteriorment a la consagració de la església parroquial de Sant Cebrià de Tiana l’any 1100, el de Sant Martí era l’utilitzat pel poble de Tiana, o si més no pels vilatans més propers. A partir d’aquesta consagració o, si més no, a partir del S. XV, la nostra gent era enterrada al cementiri de la Parròquia (actualment Església de Ntra.Sra. de l’Alegria) i el de la nostra capella solament era utilitzat per enterrar els que estaven de pas i no tenien familiars al poble així com els soldats del Castell de Montgat. També hi foren enterrats els montgatins assassinats pels francesos el dia de Corpus del 1808, entre els quals amb cognoms tan tradicionals a Montgat o Tiana com el d’en Tomàs Codina, Bartomeu Bonet Codina, Mª Teresa Francí Vila, Francesc Ribó Castellà. Tot i que, degut a la desfeta i a la quantitat de víctimes no varen poder ser portats fossar de la capella, cal destacar en Ramon Capella Duran, enterrat prop del molí d’en Teixidor, en Josep Sanpere Guasch, enterrat a la Riera d’en Miquel Matas i en Vicenç Sala Gericó, governador del Castell de Montgat, enterrat sota la figuera de casa de la Guixaira. El darrer enterrament fou l’Hipòlit Arboix que morí com a conseqüència d’un accident al Camí Ral el 16 d’octubre de 1814.

Pel que fa a altres celebracions religioses, es feien a la Parròquia de Sant Cebrià de Tiana, tret d’algun casament a la Capella de Sant Joan a prop del Castell de Montgat, fins la consagració de l’església de Sant Joan com a Parròquia de Montgat l’any 1857. L’últim casament del que es té constància abans de la seva privatització, fou el d’en Francesc Roca Codina amb na Maria Rosa Font Batlle l’any 1836.

L’any 1854 en Pere Font i Gallifa, propietari aleshores de Can Galceranet, va demanar autorització per tornar a obrir al culte la capella, que havia estat abandonada durant uns anys, tot i que amb l’advocació de la Mare de Déu del Pilar. A partir d’aquestes dates, la església de Sant Martí, va restar integrada dins la finca de Can Ribas, i utilitzada solament en algun casament dels familiars del propietaris els Calonge Ribas, fins que amb la conversió d’aquesta finca en l’urbanització del "Turó del Mar", la capella romangué tancada dins el recinte del Club de Tenis.

Finalment, la construcció de l’Autopista B-20, que posava en perill l’integritat d’aquest monument, va aglutinar un conjunt de persones i entitats que varen aconseguir que, àdhuc el seu salvament, aquesta passés a ser pública i, un cop restaurada, servís per a la seva activitat primitiva. Així després de la seva nova benedicció el 1997, el 13 de juny del 1998 s’hi va celebrar de nou un casament. Actualment, tret d’alguna celebració esporàdica, el dia 11 de novembre, diada del Sant, s’hi celebra un ofici religiós, seguit de la tradicional benedicció de les coques i una ballada de sardanes.