El Marquesat de Monsolís te el seu origen en la figura de Pere Nolasc Basa i Girona.

Nascut el 1790 a Milà (Alt Camp). La guerra del Francès el va fer abandonar els estudis de dret, iniciant la seva carrera militar, que ja no va abandonar, amb la incorporació als 18 anys a les tropes que lluitaven contra les d’en Napoleó, amb el grau de capità. L’any 1830 fou ascendit a brigadier i mariscal de camp i el 1833 nomenat governador militar de Cadis. L’any 1835 passà a la capitania general de Barcelona, com a lloctinent del capità general el Marquès de la Vall de Ribes, qui li va encomanar perseguir i castigar els culpables de la Crema de Convents del juliol de 1835. El 5 d’agost els revoltats assaltaren la seva residència, fou mort d’un tret i el seu cadàver arrossegat i cremat.

El 1853 la reina Isabel II concedí el títol de marquesa de Mansolí (transformat en Monsolís per influències del castellà) a la viuda d’en Pere N. Bassa, na Xaviera de Saleta i Descatllar, de Santa Maria de Mansolí, parròquia de Sant Hilari de Sacalm, de la qual heretà el títol la seva filla Concepció de Bassa, que es casà el 1849 amb Guillem de Pallejà i d’Olzina. Fou així que el marquesat de Monsolís restà incorporat al llinatge dels Pallejà, família de nobles i polítics barcelonesos, vinculats a Montgat per les terres que posseïen al nostre poble i dels que es té constància documental des de finals del S. XVII.

Entre els membres del llinatge dels Pallejà, cal destacar els següents:

Josep Pallejà.- (S. XVI). Guadamaciller, ciutadà de Barcelona. Documentat a Tiana el 1683. No tingué descendència i deixà hereu, incloent-hi les seves possessions de Montgat, un nebot polític, amb la condició d’adoptar el cognom per tal de mantenir el llinatge, pràctica habitual ens aquells temps entre les classes benestants i les pairalies.

Honorat de Pallejà i Riera.- (Barcelona S. XVII – 1720). Nebot polític i hereu del anterior. El seu nom de naixement era Honorat Riera i Espinós, fill d’un argenter de Perpinyà. Fou conseller tercer de Barcelona i assessor del Veguer de la Ciutat. L’any 1704 fou destituït. La intervenció del virrei obligà inconstitucionalment al Consell de Cent a readmetre’l, detenint al Conseller en Cap, fet que contribuí a la impopularitat del govern borbònic. A la entrada a Barcelona del rei Carles III, va fugir juntament amb el virrei. Torna a Barcelona el 1714 amb la victòria d’en Felip IV (V d’Espanya) i fou un dels administradors de la Ciutat nomenat pel duc de Berwick. El 1717 va rebre els privilegis de cavaller i de noble.

Gaietà de Pallejà i Famada.- (Barcelona S. XVIII). Fill d’en Gaietà de Pallejà. Tinent de regidor perpetu de l’ajuntament de Barcelona del 1747 al 1767, batlle dels cops el 1749, cònsol de la llotja i capità del regiment de Barcelona. Traduí al castellà el "Llibre del Consolat de Mar".

Guillem de Pallejà i d’Olzina.- (Barcelona + 1902). Descendent dels anteriors. Es casà el 1849 amb Concepció de Bassa, II Marquesa de Mansolí o Monsolís, incorporant amb aquest matrimoni el marquesat al llinatge dels Pallejà.

Guillem de Pallejà Ferrer-Cajigal. – Actual marquès de Monsolís. Rebesnét de l’anterior.

Victòria de Pallejà i de Fabre, Rebesnéta d’en Guillem de Pallejà i d’Olzina i cosina de l’actual marquès de Monsolís. Casada amb Maties Albert de Muntadas.