ERMITA DE SANT MARTÍ, DE MONTGAT

Prop del turó de Montgat

No pas lluny de la mar blava,

l’ermita de Sant Martí

enmig dels camps s’aixecava.

Flor la més bella del camp,

les flors del camp l’envoltaren.

Vinguts pels camins del mar

ses pedres, mil vents besaren.

Els pescadors de Montgat

i els tianencs l’aixecaren,

per honorar el sant baró

que en son gest, tant admiraren.

D’aquell que en un jorn d’ivern

son mantell, pel mig partia

i donant-li amb gest fratern

d’un captaire el cos cobria.

Això fou en aquell temps

que en la nostra terra aimada

la imatge del Sant de Tours,

era en tants llocs venerada.

Les terres del voltant seu

un jorn, d’ésser camps deixaven

i a prop l’ermita, potents,

alts murs ben prompte s’hi alçaven.

L’ermita de Sant Martí,

no està sola, està envoltada,

per mil llars que al seu entorn

li fan d’amor, gran llaçada.

L’estiuet de Sant Martí,

cada any veu florir l’ermita,

que sota el cel montgatí

del camí vers Déu, n’és fita.

Quan pel novembre ve el Sant

amb sa testa aureolada,

bondadós i somrient

l’esguarda amb dolça mirada.

Miquel Lleonart