ORIGEN I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DEL COGNOM
CHIMISANAS
D'origen incert, la referència documental més antiga del cognom Chimisanas
la trobem en Pedro Chimisanas veí de Bara (actualment
llogaret del municipi de Sabiñànigo), en la comarca
del Serrablo (Osca), el qual figura en un document de
l’any 1596 relacionat amb el Santuari de “San Úrbez”, situat al “Valle de
Nocito”. Uns anys desprès, sobre el
1640 trobem en ela parròquia de Betesa, pertanyent al bisbat de Lleida i
actualment municipi de la província d’Osca, una família integrada pel matrimoni
de Pedro Chimisanas i Esperança Barrull, del qual en
són descendents els actuals Chimisanas/Chimisana/Chimisanes//Chenisanas. (Vegeu els descendents)
DIFERENTS BRANQUES DE CHIMISANAS
Chimisanas – Marsol:
Trobem descendents d'aquesta branca a:
Cataluña (comarques del Maresme, Barcelonès, Osona, Segrià, Baix Camp,
Alt Empordà) i a Aragó (comarques de La Llitera y el Baix Cinca). Tots ells amb la grafia “Chimisanas”
Chimisanas – Seneta:
Els descendents d'aquesta branca,
que mantenen el cognom, estan distribuïts entre Catalunya (comarques del
Maresme, Barcelonès, Segrià, Gironès, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Val
d’Aran, Vallès), Aragó (comarca de la Ribagorça) i Estada (comarca del Somontano).
Apareixen com Chimisanas, Chimisana o Chimisanes. També
trobem descendents a França, que detallem a seguidament:.
Chimisanas – Llebot.
Antoni Chimisanes Parache
es casa el 1858 amb Francesca Estop Chanbell i s’estableixen a França al departament de Gironde, on resideixen els seus descendents.
EL COGNOM CHIMISANA /CHIMISANAS / CHEMISANA EN
L’ACTUALITAT
Actualment, segons el cens del 1-1-2018, un total de 58 persones el porten
de 1r. cognom i 56 de 2n., de les quals, en totes dues formes, aproximadament unes 75 %
resideixen a la província de Barcelona, sobretot al Maresme i
Barcelonès. Pel que fa a la resta, a
altres províncies catalanes i a la d’Osca, i testimonialment a la resta de la
península.
Pel que fa a França, son unes 20
persones les que el tenen com a 1r. cognom i uns 10 de 2n., tot i que
normalment el segon cognom no consta en la filiació francesa.