La nissaga dels Milans del Bosch es troba documentada a Sant Vicenç de Montalt des del segle XV, subsistint com a pagesos de dita vila fins a principis del segle XIV en que deriven al ofici de la milícia, des del conegut militar en Francesc Milans del Bosch, defensor del Maresme en la guerra del francès, fins el darrer general Jaume Milans del Bosch, de trist record per la seva actuació el 23 F, ...

Malgrat aquesta vinculació amb Sant Vicenç de Montalt, el que interessa en aquest estudi és la seva vinculació amb Tiana i concretament a la nissaga dels Galceran, documentada el segle XV en la persona d’Arnau Galceran, citats en un pergamí datat el 6-2-1460, que es conserva a l’arxiu parroquial.

JOSEP GALCERAN DE DALT (+ a. 1567), casat amb Càndia. Entre els seus fills cal destacar en Bartomeu, l’hereu; en Jaume, prevere, rector de Tiana i beneficiat de Santa Maria del Mar, i l’Àngela, casada amb l’Antoni Matheu (a) Nadal, de ca n’Alsina de Montgat.

BARTOMEU GALCERAN DE DALT (+ 1599). Es casà dues vegades. Del primer matrimoni tingué a l’hereu, en Gabriel. Del segon amb Paula Garau, de Cabrils, en Cebrià, que fou rector de Corbera de Llobregat.

GABRIEL GALCERAN DE DALT (+ 1624), casat amb Isabel. Entre els seus dotze fills cal destacar l’hereu Francesc i en Bartomeu, que segueix.

BARTOMEU GALCERAN DE DALT, (* 1614), casat amb Margarida.

MARIÀNGELA GALCERAN DE DALT, probablement ja no nasqué a Tiana. Es casà l’any 1674 amb Joan Francesc Milans del Bosch i Mora, pagès de Sant Vicenç de Montalt.

FRANCESC MILANS DEL BOSCH I GALCERAN, (1681-1755), es casà tres vegades, del tercer matrimoni, amb Antònia Pagès i Canal, tingué l’hereva, Rafaela

RAFAELA MILANS DEL BOSCH I PAGÈS (o CANAL), (1739-1797), es casà amb Ramon d’Arquer i Romà, que canvià el cognom pel de Milans del Bosch, per les capitulacions matrimonials. Entre els fills tingueren a Rafael, l’hereu, Ramon i Francesc, tots tres militars.

FRANCESC MILANS DEL BOSCH I ARQUER (1769-1834). Fou el més membre més destacat de la nissaga, tant per la seva lluita en la guerra del francès, especialment en la defensa del territori del Maresme, com per la seva defensa dels principis lliberals. Del seu matrimoni amb Manuela Pujol i Pastor tingué a n’en Josep Maria i del matrimoni amb Francesca Mauri i Comas, entre d’altres, en Joaquim i en Llorenç.

JOSEP M. MILANS DEL BOSCH I PUJOL, (* Endrinal (Castella) 1801), als 8 anys ingressà a l’exercit com a cadet en el regiment del seu pare. Es casà el 1853 amb Assumpta Valls i Garí, vda. de Joan Josep Curtois Espies, comandant company seu. L’any 1860, ja com a tinent coronel retirat, consta la residència, malgrat que temporal, a Montgat del matrimoni i la seva filla Assumpta i Antònia, filla de les primeres núpcies de la seva muller.

LLORENÇ MILANS DEL BOSCH I MAURI (1820-1880), militar lliberal com el seu pare i germà, participà a la primera guerra carlista. El 1843 s’alçà amb el general Prim, contra el general Espartero. Fou diputat.

JOAQUIM MILANS DEL BOSCH I MAURI, (* 1813), militar com els anteriors. Amb ell s’acaba la branca dels Milans del Bosch militars lliberals i comença la dels absolutistes, de trist record.

JOAQUIM MILANS DEL BOSCH I CARRIÓ, (1854-1936) fill de l’anterior. Exercí bona part de la seva carrera militar a Barcelona. Fou capità general de Catalunya els anys 1918-1920 i governador civil del 1924-1929, durant la dictadura d’en Primo de Rivera. En aquesta etapa col·laborà estretament amb el dictador en la repressió contra la cultura del nostre país. Clausurà el camp del C.F. Barcelona i l’Orfeó Català.

JAIME MILANS DEL BOSCH DEL PINO, (* 1891), fill d’en Joaquim Milans del Bosch i Carrió

JAIME MILANS DEL BOSCH USSIA (* 1915). Fill d’en Jaime Milans del Bosch i del Pino. Militar de trista trajectòria anticonstitucional. Essent capità general de València, fou un dels principals instigadors del cop d’estat del 23 F, col·laborant amb la mobilització de les tropes de regió militar al seu càrrec.